PARÍS, 10 Dic. (EUROPA PRESS) -
França ha viscut un nou cap de setmana de violència a causa de les protestes dels 'jupetins grocs', que han transcendit les demandes fiscals i advoquen ara per canvis substancials com l'eixida de la UE i l'OTAN, frenar els fluxos migratoris "impossibles" i deixar de pagar el deute "il·legítim".
La 'Carta oficial dels jupetins grocs' conté un total de 25 demandes "per a eixir de la crisi", "una llista no exhaustiva però que suposa una garantia de resultats a llarg termini". "França és un país ric, el seu poble és valent i treballador i mai ha viscut en la misèria", defèn el moviment de protesta.
Les mesures més polèmiques són les que plantegen en matèria de política exterior. Així, proposen abandonar immediatament la UE i l'OTAN per a "recuperar la sobirania de França" en la presa de decisions polítiques, econòmiques i militars.
També exigeixen "posar fi al pillatge i a les ingerències" en les antigues colònies d'Àfrica, per a açò aposten per retornar als seus pobles els béns adquirits de forma irregular sota la jurisdicció francesa pels seus dictadors, replegar a les tropes gal·les desplegades en el continent negre i acabar amb el sistema del franc africà (CFA).
Sobre migració, defenen un compliment "escrupolós" del Dret Internacional quant als sol·licitants d'asil, si bé per als immigrants econòmics demanden la deportació amb l'objectiu de "posar fi als fluxos migratoris impossibles".
En aquest punt, consideren necessària una verdadera política d'integració per als qui romanguen en el país que passaria per obligar-los a estudiar un curs de llengua i història de França, així com d'educació cívica, subjecte a un certificat final.
En la qüestió política, demanen un retorn al mandat presidencial de set anys per a emular les 'midterm' nord-americanes, en les quals les eleccions parlamentàries serveixen de termòmetre de la popularitat del cap d'Estat perquè coincideixen amb la mitat del Govern.
REFORMA ECONÒMICA
Pel que fa a l'economia, han posat sobre la taula mesures de xoc com no pagar el deute "il·legítim" i recuperar els 80 milions d'euros del frau fiscal, pujar el salari mínim a 1.300 euros nets, fixar el màxim en 15.000 i imposar un "sou mitjà" als càrrecs electes eliminant la pensió vitalícia per als expresidents.
A més d'exigir l'anul·lació de la pujada dels impostos sobre el combustible, volen afavorir el transport ferroviari, incrementar la tributació sobre el carburant per a vaixells i avions, un impost sobre la renda de les persones físiques més progressiu i "que les grans empreses paguen més i les xicotetes paguen menys".
Els 'jupetins grocs' plantegen igualment eliminar els impostos que recauen sobre les persones de tercera edat --"l'or gris"--, reduir l'edat de jubilació als 60 anys i als 55 anys en cas de treballs durs, un sistema de pensions "solidari" i vincular tant els sous com les pensions a la inflació.
Per a protegir els treballs francesos, creuen imprescindible prohibir les deslocalitzacions d'empreses franceses i vetar els grups de pressió ('lobbies'). També proposen nacionalitzar indústries estratègiques com les energètiques i prohibir la venda de béns de l'Estat francés.
Finalment, reclamen dotar de majors recursos a les forces i cossos de seguretat, tant civils com militars, i als servicis públics, entre els quals han destacat l'educació i la sanitat.
Busquen així mateix una reforma constitucional per a incloure en la Carta Magna el referèndum. Per a impulsar una consulta popular, han explicat, bastaria amb 700.000 firmes.
MACRON, ARRACONAT
El president Emmanuel Macron ja va accedir la setmana passada a eliminar la pujada dels impostos sobre el combustible --detonant de les protestes dels 'jupetins grocs'-- dels pressupostos per al pròxim any, encara que no ha servit per a calmar els ànims.
Davant la continuïtat de les mobilitzacions i els disturbis --aquest cap de setmana hi ha hagut més de mil detinguts--, Macron s'ha reunit aquest dilluns amb els seus ministres, sindicats i patronal per a acordar possibles mesures. Està previst que el mandatari es dirigisca aquesta nit als ciutadans.
