El consum de les llars cau un 21% el trimestre i el PIB interanual recula un 22,1%
MADRID, 31 Jul. (EUROPA PRESS) -
L'economia espanyola va entrar en recessió tcnica el segon trimestre de l'any en registrar una caiguda del PIB del 18,5% d'abril a juny, la major caiguda trimestral en la srie histrica (comenada el 1970) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Fins ara, les majors reculades trimestrals del PIB havien sigut la del primer trimestre d'enguany (-5,2%) i el primer trimestre de 2009 (-2,6%).
Amb la forta contracció del PIB el segon trimestre, que coincideix prcticament amb la vigncia de l'estat d'alarma pel coronavirus, Espanya entra de nou en recessió tcnica en sumar dos trimestres consecutius en negatiu.
És la tercera vegada al segle XXI en qu l'economia espanyola afronta una recessió: durant la crisi de 2008 va entrar-hi dos vegades, la primera vegada el quart trimestre de 2018 (en va eixir el segon trimestre de 2009) i la segona el segon trimestre de 2011 (aquesta va durar més temps, fins al quart trimestre de 2013).
El període abril-juny s'ha vist afectat de ple per la paralització de nombroses activitats econmiques com a conseqüncia de la declaració de l'estat d'alarma, i ha provocat una reculada de l'economia sense precedents en la histria recent.
Aquesta caiguda del PIB el segon trimestre s'apropa prou a les previsions que havien fet diferents organismes: l'AIReF havia pronosticat un descens del 20%, el BBVA ho situava a l'entorn del 17% i el Banc d'Espanya va estimar que la contracció del segon trimestre oscillaria entre el 16% en el millor escenari i el 21,8% en el pitjor, amb una caiguda mitjana del 20%.
En taxa interanual, el PIB del segon trimestre es va contraure un 22,1%, davant del descens del 4,1% del trimestre anterior. És la major reculada interanual de tota la srie. Fins ara, la major contracció anual del PIB era la del segon trimestre de 2009, quan l'economia espanyola va baixar un 4,4% interanual.
La demanda interna va restar 19,2 punts a la variació interanual del PIB el segon trimestre, una taxa 15,5 punts inferior a la del primer trimestre; i la demanda externa va restar 2,9 punts: 2,5 punts menys que en el trimestre passat.
EL CONSUM DE LES LLARS
Les dades trimestrals mostren un enfonsament del consum de les llars del 21,2%, sense precedents en la srie histrica. Pel contrari, la despesa pública va augmentar entre abril i juny un 0,4%, molt menys del que ho va fer en el primer trimestre (+1,8%), mentre que la despesa en consum de les institucions sense finalitats de lucre i al servei de les llars va avanar un 0,5%, tres dcimes menys que el trimestre precedent.
La inversió va registrar en el segon trimestre una retallada histrica del 22,3%, amb caigudes de l'entorn del 25% o superiors tant en el cas de la inversió en habitatge com en maquinria i béns d'equip.
L'INE assenyala que la situació provocada pel coronavirus fa que certes variables, com les hores efectivament treballades, siguen més rellevants en els moments actuals a l'hora de mesurar l'evolució de l'ocupació.
"Es considera que aquesta variable, davant dels llocs de treball equivalents a temps complet, és la que reflecteix de manera més clara els efectes induts en l'ocupació per la pandmia i les successives mesures adoptades per combatre els seus efectes", apunta.
L'ocupació de l'economia, en termes d'hores treballades, va caure el segon trimestre un 21,4% vers el trimestre anterior. Aquesta taxa és de menor magnitud que la dels llocs de treball equivalents a temps complet (del -17,7%, la qual cosa suposa 15,8 punts menys que el primer trimestre) a causa de la reducció que s'observa en la jornades mitjanes a temps complet (-4,5%).
En termes interanuals, les hores treballades decreixen un 24,8%, taxa 20,6 punts inferior a la del primer trimestre. Per la seua banda, els llocs equivalents a temps complet retrocedeixen un 18,5%, aix és, 17,9 punts menys que en el primer trimestre, el qual suposa que en un any s'han destrut quasi 3,4 milions de llocs de treball equivalents a temps complet en un any.
