Reclama que el 30% del que Balears recapti mitjançant els impostos que es destinin al Fons de Garantia sigui gestionat per la Comunitat
PALMA DE MALLORCA, 9 Ene. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern, Francesc Antich, va reclamar ahir al president de l'Executiu central, José Luis Rodríguez Zapatero, que l'aportació de Balears al Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals, que es crearà en el nou model de finançament, "no superi el 70 %", amb la finalitat de què la capacitat fiscal autònoma sigui "suficient per atendre les necessitats bàsiques de les illes".
Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, va explicar que a la reunió mantinguda ahir amb Zapatero per negociar el nou sistema de finançament, Antich li va lliurar un document en el qual li plantejà que el 30 % del que Balears recapti a través dels impostos que es destinin al citat Fons de Garantia sigui gestionat per la Comunitat.
Manera va explicar que aquest Fons estarà compost per aportacions addicionals de l'Estat, encara sense concretar, i pel percentatge de les aportacions recaptades per les Comunitats Autònomes a través d'una sèrie d'impostos, que també estan sense determinar, amb la finalitat de garantir que tots els territoris cobreixin les seves necessitats de finançament en matèria de sanitat, educació i serveis socials.
El conseller va recalcar que el Govern ha sol·licitat no aportar al Fons més del 70 % d'allò recaptat a través dels impostos que serveixin per a sufragar-lo, a causa que, segons va recordar, Balears és la Comunitat Autònoma amb major esforç fiscal, en superar en un 20 % la mitjana estatal i, per tant, li convé que reverteixi a les illes el major percentatge possible dels diners recaptats a través dels impostos.
Manera va indicar que Comunitats amb un gran esforç fiscal com Catalunya han proposat aportar al Fons de Garantia només el 65 % d'allò recaptat a través dels impostos, mentre que per contra, territoris amb menor esforç fiscal han plantejat a Zapatero destinar el 90 %, de manera que només el 10 % restant sigui controlat per la Comunitat Autònoma.
D'altra banda, va detallar que a través d'aquest Fons, les Comunitats Autònomes i l'Estat garantiran l'anomenada "anivellament horitzontal", que consisteix a "igualar la convergència regional en finançament", amb l'objectiu que tots els territoris, amb independència del que recaptin a través dels impostos, tinguin garantits uns serveis públics de qualitat.
El conseller va remarcar l'Executiu central encara no ha concretat cap xifra del nou sistema de finançament, ni els fons addicionals que aportarà, si bé va recordar que durant la trobada d'ahir, Zapatero va admetre que Balears és la Comunitat Autònoma pitjor finançada i, per tant, es va comprometre que les illes siguin les més beneficiades amb el nou model.
"CAP COMUNITAT POT CANTAR VICTÒRIA"
Tot i això, va insistir que fins que el Govern no concreti les quanties addicionals cap Comunitat Autònoma "podrà cantar victòria" i, en aquest sentit, va considerar "urgent" que l'Estat determini de quina forma es ponderarà el criteri de la població en el nou sistema, de manera que concreti si es tindrà en compte la població ajustada al Padró real o el creixement relatiu dels ciutadans que viuen en una Comunitat Autònoma.
D'altra banda, va ressaltar que Balears també es veurà beneficiada amb el Fons de Competitivitat, destinat a aquelles Comunitats, finançament global per càpita de les quals estigui per sota de la mitjana o per sota de la seva capacitat fiscal, tal com succeeix també a Catalunya i Madrid. Tot i això, va admetre que Antich desconeix si aquesta convergència serà "immediata o si tindrà una gradació temporal".
"En un termini d'entre 10 o 15 dies, el Govern espanyol començarà a donar les primeres xifres per iniciar la tercera fase del procés negociador, de manera que en febrer es portarà a terme la negociació multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera per tancar el nou sistema de finançament", va explicar Manera, i alhora va avançar que a partir de dilluns que ve, "proliferaran les reunions bilaterals entre el Ministeri d'Hisenda i les diferents Comunitats.
Preguntat pels 700 milions d'euros de finançament anual que reclamen UM i el Bloc, el conseller ha reconegut que és "difícil" apuntar una xifra sense conèixer encara els recursos econòmics addicionals que aportarà l'Estat al nou model. A més, va recordar que els únics dades que coneix són els que va aportar el Cercle d'Economia, que calcula que l'arxipèlag percebrà un finançament anual, que oscil·larà entre els 390 i els 700 milions d'euros.
L'ESTAT HAURÀ D'AUGMENTAR EL SEU DEUTE
D'altra banda, Manera va sostenir que per fer front al nou sistema de finançament, l'Estat deurà endeutar-se, amb la finalitat d'aportar recursos addicionals i, en aquest sentit, va recordar que el deute públic se situa en el 40 % del PIB, mentre que la Unió Europea permet un màxim d'un 60 %.
En aquesta línia, va advocar perquè les Comunitats Autònomes pitjor finançades, com Balears (un 21 % per sota de la mitja espanyola en termes per càpita) puguin transferir els seus respectius dèficits al Govern espanyol, ja que l'Estat encara té marge per incrementar el seu endeutament en un 20 %.
Així, Manera va remarcar que "com més recursos addicionals posi l'Estat, més facilitats tindran les Comunitats per resoldre els seus problemes" i, d'altra banda, va reiterar que l'actual sistema de finançament és "injust" amb Balears, tenint en compte que es va establir sota criteris poblacionals de 1999 i, des d'aleshores, la població s'ha incrementat en un 30 % a les illes.
Finalment, Manera va insistir en què Antich està "alegre" pel fet que Zapatero "reconegui aquesta situació i vulgui corregir-la" i va afegir que el PP balear està dient el contrari que el seu líder nacional, Mariano Rajoy, qui "ja ha dit que no vol canviar el model de finançament".
