El País Basc, Múrcia, Aragó i la Rioja varien en funció de les metodologies i les vuits restants perceben més que no aporten
MADRID, 15 de juliol (EUROPA PRESS)
Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana, Navarra i Balears són les comunitats autònomes que més aporten a l'Estat i les que menys reben del mateix, segons es desprèn de les balances fiscals amb dades del 2005 que ha elaborat el Ministeri d'Economia i Hisenda, juntament amb l'Institut d'Estudis Fiscals, després de les successives demandes dels grups catalans.
Així ho va posar de manifest el secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, en una roda de premsa, on va presentar aquestes balances fiscals, que recullen el resultat de la diferència entre el que aporta cada comunitat autònoma a l'Estat i el que rep del mateix.
Per elaborar-les, el Ministeri d'Economia ha utilitzat dues metodologies diferents, una basada en l'òptica càrrega-benefici i una altra basada en el flux monetari de cada comunitat autònoma. De la primera metodologia han resultat un total de quatre [balazas] fiscals amb resultats dispars, mentre que de la segona metodologia han sortit dos balances fiscals, el que suma un total de sis entre els dos mètodes.
En la metodologia de càrrega-benefici, els ingressos s'imputen al territori on resideixen els ciutadans, mentre que les despeses s'imputen al territori que resideixen les persones a les quals van destinats els serveis públics o les transferències públiques. Per part seva, en la metodologia del flux monetari, els ingressos s'imputen al territori en el qual es localitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen i les despeses al territori on tenen lloc.
LES DE MAJOR RENDA, LES QUE MÉS APORTEN.
Pesi a les diferents metodologies, en les sis balances, les comunitats amb major renda per càpita són les que tenen dèficit fiscal i aquelles amb menor renda per càpita són les que menys aporten a l'Estat. Així, un total de cinc comunitats llancen dèficit fiscal en les sis balances que ha publicat el Ministeri, entre les quals se situen Catalunya, Madrid, Navarra, Illes Balears i el País Valencià.
Per contra, vuit comunitats autònomes, més les ciutats autònomes de Ceuta-Melilla, llancen en totes les balances fiscals superàvit fiscal. Entre aquestes comunitats destaquen Extremadura, que lidera en quatre de les sis balances el rànquing del saldo positiu, Astúries, que també ocupa llocs importants; seguides de Galícia, Canàries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Andalusia i Cantàbria.
Finalment, el País Basc, la Regió de Múrcia i Aragó són les que més canvis pateixen en funció de les diferents metodologies i passen del dèficit al superàvit segons es tingui en compte una o una altra balança fiscal.
Des de l'Institut d'Estudis Fiscals, van explicar que si hagués dèficit zero en totes les comunitats autònomes no existiria la solidaritat territorial, pel que van assenyalar que precisament la solidaritat és el que explica que les comunitats amb més renda siguin les que llancen un saldo negatiu i no al contrari.
CATALUNYA, DÈFICIT ENTRE EL 8,70% I EL 6,38%.
En concret, destaca el dèficit fiscal de Catalunya que es mou en les sis balances entre el segon i el tercer lloc de les comunitats amb major dèficit fiscal i se situa entre el 8,70% i 6,38% del seu PIB regional.
Alhora, ressalta el dèficit fiscal que llança la comunitat de Madrid, que lidera la llista de comunitats amb dèficit fiscal en quatre de les balances fiscals i es mou en una forquilla que va des del 9,13% del PIB regional, fins al 5,57%. Alhora cal destacar la situació de les Balears, que lidera el rànquing de saldo negatiu en els dos balances elaborades a partir de la metodologia de flux monetari i es mou entre el 14,20% de dèficit i el 7,47%.
Pel que fa a les quals llancen un saldo positiu, les comunitats amb menor renda per càpita coincideix amb les quals obtenen superàvit fiscal i destaca, sobretot, Extremadura, que lidera les quatre metodologies elaborades des de l'òptica càrrega-benefici, amb superàvits pròxims al 15%, i la ciutat autònoma de Melilla, que ocupa els primers llocs de les dues altres balances fiscals, amb un superàvit entorn del 34%.
SISTEMA FISCAL PROGRESSIU.
Segons Ocaña, això és el que cap esperar d'un sistema fiscal progressiu i d'una "correcta distribució" de la renda a través del despesa pública, ja que confirma que Espanya té un sistema fiscal que distribueix la renda. "(El sistema) funciona com volem que funcioni", va assenyalar.
Per al secretari d'Estat, la publicació d'aquestes balances respon a un exercici de "transparència" per part del Govern i al compliment d'una promesa electoral del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, tot i que, segons va assenyalar, "en cap cas" podran utilitzar-se per a la negociació sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic.
Ocaña, que va recordar que és la primera vegada que un Govern elabora aquestes balances, ha reconegut que l'elaboració de les mateixes ha estat "difícil" i va confiar que la informació serveixi per eradicar alguns tòpics sobre les pròpies balances centrat en si les comunitats més riques contribueixen o no a la solidaritat del país.
LIMITACIONS TÈCNIQUES.
"Hi ha limitacions tècniques per a aquest exercici, estem davant d'un producte econòmic en què no hi ha una sola manera de fer els càlculs", assenyalo després d'explicar que el Govern ha elaborat un total de sis balances perquè han volgut donar una "informació raonable" i insistir que recullen una informació "més elaborada i rica" i reflecteix millor la situació real que altres estudis anteriors.
Ocaña va assegurar que els resultats són "raonablement robustos" i va confiar que la publicació de les balances fiscals contribueixi a aclarir que no hi ha "res ocult ni misteriós" darrere dels fluixos de les comunitats autònomes degut al debat "polititzat" que ha existit entorn d'aquest tema en els últims mesos.
Finalment, preguntat pel sistema fiscal del País Basc, Ocaña va assenyalar que tant aquesta comunitat com Navarro tenen sistemes fiscals diferents, pel que va assegurar que les comparacions d'aquestes comunitats no són "adequades". "És ficar peres en un cistell de pomes", va assenyalar.
