MADRID, 15 de juliol (EUROPA PRESS)
El dèficit fiscal de les Balears se situa en una forquilla d'entre el 7,47% i el 14,2% sobre el PIB de la comunitat, segons es desprèn de les sis balances fiscals publicades avui pel Ministeri d'Economia i Hisenda. Això suposa que el saldo negatiu de la comunitat es mogui en una diferència entre 1.678 milions -en el valor més baix entre ingressos i despesa de l'Estat- i 3.190 milions en la seva estimació més elevada.
L'estudi, difós avui pel secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, estableix diverses metodologies de càlcul de fluixos d'ingressos interterritorials i saldos fiscals imputats el 2005.
Les balances s'han establert per dos criteris. En base al primer, el del flux monetari, Balears té el major dèficit fiscal del país, amb un saldo negatiu sobre el PIB de 13,9% i el 14,2%.
Aquest resulta especialment significatiu ja que la computació dels fluixos monetaris --ingressos i despeses de l'activitat de les empreses d'àmbit públic-- en què s'ha calculat un saldo negatiu de 3.136 milions d'euros (-13,9%) i 3.190 milions d'euros (14,2%), depenent de la variació presa.
Balears és també la segona comunitat --per darrere de Madrid-- amb un major dèficit en les balances basades en l'òptica del càrrec i benefici dels seus ingressos i despeses en un territori --on que es pondera més la variant de la població--, ja que es mou en uns valors de -7,4% --en l'indicador més baix-- amb un saldo negatiu de 1.678 milions d'euros i un 8,5% en el seu nivell més alt sobre el PIB, fet que suposa un saldo negatiu de 1.922 milions d'euros.
Respecte a les dues altres balances fiscals en el càlcul dels ingressos i beneficis per població, Balears presenta un dèficit fiscal de 1.848 milions d'euros (-8,23%) i 1.752 milions d'euros, depenent de la variació de barems per al càlcul de la càrrega assumida per la comunitat i el benefici de recursos procedents de l'Administració central.
Ocaña va detallar en una roda de premsa que aquestes balances responen a un exercici de transparència per part del Govern i en cap cas podran utilitzar-se per a la negociació sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic.
Alhora, ha reconegut que l'elaboració de les mateixes ha estat "difícil" i va confiar que la informació serveixi per eradicar alguns tòpics sobre les pròpies balances centrat en si les comunitats més riques o no contribueixen a la solidaritat del país. El secretari d'Estat també va assenyalar que les balances sobre el càrrec benefici es fa més èmfasis en els criteris de repartiment dels recursos econòmics.
Va explicar que s'han elaborat un total de sis balances fiscals per la disparitat de resultats que han llançat les dues metodologies. "Hi ha limitacions tècniques per a aquest exercici, estem davant d'un producte econòmic en què no hi ha una sola manera de fer els càlculs", assenyalo.
FORQUILLA DE DESPESES I INGRESSOS
Per tant, les dades revelen que prenent la balança fiscal amb saldo negatiu més reduït Balears va suportar una càrrega impositiva de 5.681 milions d'euros i va rebre un benefici de l'Estat de 3.712 amb un saldo negatiu sobre el seu PIB de -7,47%.
Per contra, en el dèficit més elevat --corresponent al flux monetari--, Balears va generar uns recursos de 6.703 milions d'euros, amb un nivell d'ingressos de l'Administració central xifrat el 2005 en 3.512 milions d'euros, és a dir, un -14,2%.
SENSE DÈFICIT NO HAURIA SOLIDARITAT
Des de l'Institut d'Estudis Fiscals, van explicar que si hagués dèficit zero en totes les comunitats autònomes no existiria la solidaritat territorial, pel que van assenyalar que precisament la solidaritat és el que explica que les comunitats amb més renda siguin les que llancen un saldo negatiu i no al contrari.
Segons Ocaña, les dades revelen el que cap esperar d'un sistema fiscal progressiu i d'una "correcta distribució" de la renda a través del despesa pública, ja que confirma que Espanya té un sistema fiscal que distribueix la renda. "(El sistema) funciona com volem que funcioni", va assenyalar.
