PALMA DE MALLORCA, 24 Sep. (EUROPA PRESS) -
Balears és la comunitat autònoma on els immigrants irregulars tenen més dificultats per accedir a la targeta sanitària, ja que per disposar d'ella han d'inscriure's en el padró, un tràmit que pot convertir-se en un impossible per les reticències de molts propietaris a facilitar el contracte de lloguer a aquests individus perquè pugui empadronar-se i així accedir de manera normalitzada a la targeta sanitària.
Aquesta és una de les conclusions que reflecteix l'informe fet per 'Metges del Món', que assenyala que Espanya és un dels països europeus on major percentatge de població immigrant sense permís de residència disposa de cobertura sanitària, un 40%, duplicant la mitjana europea que està situada al 18%.
Tot i això, l'estudi destaca la gestió de les targetes sanitàries per als immigrants irregulars varia molt d'una Comunitat Autònoma a una altra. Aquest és el cas de Balears, on, segons denuncia l'ONG, no s'està atenent com desplaçats als estrangers amb targeta sanitària d'una altra Comunitat Autònoma, i les dificultats per accedir al certificat del seu país d'origen provoquen una trava més per tenir la targeta.
A més, en els serveis d'urgències de les Illes si es no té targeta sanitària o assegurança privada, els pacients reben un document en el qual se'ls diu que si en 48 no presenten algun dels documents requerits, totes les despeses correran al seu càrrec i inclou fins i tot un número de compte per abonar la factura, alguna cosa que, segons Metges del Món, crea un efecte dissuasori per a les persones immigrants a l'hora d'usar els serveis d'urgència.
Un altre lloc on existeixen dificultats per accedir de manera normalitzada al sistema sanitari és Toledo, on Metges del Món ha detectat que les persones sense llar, sense possibilitat d'empadronar-se, no accedeixen a la targeta sanitària.
Per contra, un mínim de quatre de les 17 Comunitats Autònomes --Andalusia, Extremadura, Múrcia i Comunitat Valenciana-- han adoptat un sistema més favorable, que consisteix a donar la targeta sanitària a tots els irregulars sense cap tipus de condició administrativa.
DISCRIMINACIÓ ALS SENSE PAPERS
L'informe, que es presenta avui a Brussel·les, analitza les deu legislacions nacionals i inclou més de 1.200 entrevistes a través de les quals constata que, tant a l'àmbit legal com en la pràctica, el dret a la salut "no està plenament garantit a Europa" i que la majoria de les lleis nacionals "discrimina obertament" als 'sense papers'.
A més, les dades tiren a terra també el mite de l'anomenada 'immigració sanitària' perquè, segons els autors de l'anàlisi, aquestes persones no vénen a Europa per rebre tractaments mèdics ni per "aprofitar-se" dels sistemes europeus de cobertura soci-sanitària.
"Només el 6% de les persones van citar raons de salut quan se'ls va preguntar pels motius que els havien portat a abandonar el seu país i, de fet, la migració per raons de salut no està relacionada amb les condicions més favorables d'accés a la salut per a les persones sense permís de residència", diu el text.
Davant aquest escenari, Metges del Món critica que les institucions de la UE segueixin "guardant silenci" sobre la salut d'aquests ciutadans de "segona categoria". "Aquesta assignatura pendent no competeix només als drets sinó també a l'efectivitat de les polítiques de salut pública ja que exclou a part de la població resident", adverteix.
Així, en un context de vigilància com l'actual, marcat per l'aparició de la grip A, l'informe considera com menys "arriscat", des del punt de vista sanitari, apartar a un percentatge de la població de les mesures de prevenció i de tractament del virus H1N1 o d'altres malalties que puguin sorgir.
Pel que fa a l'anàlisis per països, l'informe revela que en alguns com Suècia les persones sense permís de residència no tenen dret a cap cobertura sanitària gratuïta, ni tan sols en cas d'emergència o part.
En altres, com Alemanya, els drets, ja per si mateix limitats legalment, estan anul·lats gairebé completament per l'obligació de denunciar als irregulars que tenen totes les institucions públiques. El Regne Unit ofereix algun tipus de cobertura, però deixa al marge serveis sanitaris essencials, com el tractament pre i post natal.
En el cas d'Espanya, els sol·licitants d'asil i els que no tenen permís de residència tenen dret a l'atenció sanitària en les mateixes condicions que els nacionals, tot i que els 'sense papers' tenen més dificultats a complir amb els requisits administratius.
Un altre dels aspectes positius que ressalta l'informe és que Espanya és, al costat de França, on millor es coneix l'existència d'una prova de detecció gratuïta del VIH/sida.
