El manifest se signarà el 26 d'abril a Palma, en un acte en el qual participarà el vicepresident Manuel Chaves
PALMA DE MALLORCA, 6 Abr. (EUROPA PRESS) -
Les representants de nombroses illes i arxipèlags integrats a la Unió Europea es donaran cita a Mallorca el pròxim dia 26 d'abril per signar un manifest comú en el qual reclamaran un major reconeixement de la insularitat, així com que es paguin els costos que comporta aquesta condició, en un acte al qual assistirà el vicepresident del Govern Manuel Chaves.
La cimera es farà al Museu d'Art Modern i Contemporani 'Es Baluard' de Palma i consistirà en una reunió de pressents insulars, encapçalat pel balear, Francesc Antich, en què es reclamaran mesures per millorar la situació de les illes davant de la Comissió Europea, aprofitant la presidència espanyola de la Unió durant el primer semestre del 2010, segons ha apuntat el director general de Fons Europeus del Govern, Jaume Garau.
El responsable d'aquest departament autonòmic adherit a la Conselleria d'Economia i Hisenda va detallar, en declaracions realitzades a Europa Press, que 14 milions de ciutadans europeus viuen a les illes del territori comunitari i, "si ens ajuntéssim tots, som un col·lectiu important", que hauria d'arribar a un major reconeixement per part de les autoritats.
Segons va exposar Garau, la firma del manifest és "important", perquè la insularitat està "en part reconeguda i, en part, no", ja que es donen casos tan divergents com els de Canàries, que tenen un estatus diferenciat; i els de Xipre i Malta, que i alhora illes són Estats i, per tant, gaudeixen de la màxima autonomia. En canvi, Balears es diferencia que "no se'ns reconeix" la mateixa condició.
Unes circumstàncies similars a les quals afecten també a Sicília i Sardenya, així com algunes illes gregues del Mar Egeu. Mentre que Còrsega no té reconeguda autonomia ni consideració particular de cap tipus ni per la UE ni pel mateix govern francès. Així, respecte al cas balear, es donen diversos tipus de relació amb la Unió i les autoritats estatals, en els casos que existeixen.
De fet, administrativament "per a Brussel·les formem part del continent europeu", ha afirmat Garau, qui ha considerat que aquesta consideració no preveu aspectes com els "problemes que tenim a Balears per exportar el producte acabat", o bé, els costos que comporta la formació, ja que moltes carreres importants s'han d'estudiar a la resta d'Espanya o a l'estranger.
Aquests "importants" costos de la insularitat es redueixen quan se supera la consideració d'illa, com prova el fet que "a Malta el transport de productes agrícoles no paga IVA", amb la qual cosa, es produeix un "descompte important" en els costos que comporta fer aquesta activitat. De fet, quan se'ls reconeix aquesta condició, les comunitats afectades reben 35 euros per habitant extra de la UE.
