Els pediatres espanyols atenen a una mitjana de 32 nens al dia, deu més d'allò recomanat
PALMA DE MALLORCA/MADRID, 15 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'arxipèlag balear és la segona comunitat en la qual els pediatres d'Atenció primària tenen assignat un major nombre de cartilles, amb 1.137, xifra que situa a les illes únicament per darrera de Catalunya -amb 1.232-, quan el número recomanat es troba entre 800 i 1.000 pacients.
Així ho posen de manifest els resultats d'un estudi fet per la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció primària (SEPEAP) que demostren la pressió assistencial que pateixen actualment aquests professionals i que, a més, remarquen que, a nivell estatal, els pediatres atenen uns 32 nens de mitjana cada dia quan el recomanat per poder donar una assistència adequada i no sobrecarregar a aquests professionals són 21 pacients diaris per pediatre.
A més, gairebé la meitat d'aquests metges (46,9%) atenen a més de 30 pacients diaris a causa que en moltes comunitats autònomes cada pediatra té més de mil cartilles assignades. Segons ha explicat el coordinador de l'estudi, Josep Lluís Segú, després de fer un total de 528 enquestes s'ha comprovat que la principal preocupació dels pediatres que treballen en els centres de salut és "la gran pressió assistencial" que pateixen diàriament.
Alhora, a Espanya només hi ha dues comunitats, la Rioja i Astúries, que compleixen els números recomanats de cartilles per pediatre ja que tenen una mitjana de 856 i 768 nens, respectivament, i són les que presenten un menor pressió assistencial i s'adeqüen millor als paràmetres recomanats.
En canvi, Catalunya (1.232) i Balears (1.137) són les regions més saturades mentre que en altres com Andalusia o la Comunitat de Madrid es viuen les "situacions més dramàtiques" i és on aquests professionals presenten un nivell més baix de satisfacció tant per la falta de recursos com per les condicions laborals que disposen.
De fet, el president de SEPEAP, José Luis Bonal, ha afegit que a Andalusia i altres regions hi ha pediatres que acumulen "fins a 70 cites tan sols per a una tarda", el que deriva en una situació "terrible" que repercuteix en la qualitat de l'atenció prestada.
Això es ratifica amb el temps que els professionals dediquen a cada pacient (9,4 minuts de mitjana). En aquest sentit, més del 80 % dels pediatres tarden menys de 10 minuts de mitjana a atendre a cada nen quan per a la majoria el temps òptim ha de ser igual o superior a quinze minuts.
A més, aquesta sobrecàrrega assistencial que pateixen els pediatres fa que el 73 % de la seva jornada laboral estigui dedicada a l'atenció directa al pacient quan la majoria de professionals preferirien dedicar la meitat del seu temps (52%) a aquestes ocupacions per poder centrar-se també en la promoció de la salut, la formació pròpia, la docència o la investigació.
Tot i que el 75% d'aquests professionals treballa en el Sistema Nacional de Salut (SNS), els autors d'aquest estudi adverteixen que aquesta sobrecàrrega i insatisfacció fa que molts d'ells "es passin al sector privat a la recerca de millors condicions i més perspectives de desenvolupament".
ES NECESSITARIEN UNS 700 PEDIATRES MÉS
Davant aquesta situació, el doctor Bonal ha advocat per enfortir la formació especialitzada d'aquests professionals per evitar aquest col·lapse i millorar la situació de l'atenció pediàtrica en els centres de salut. Per a això, va calcular, "farien falta uns 700 pediatres més per cobrir unes necessitats mínimes", ressaltant la dificultat d'establir un número exacte de professionals necessitats davant de la "particular organització" de cada comunitat.
Al costat d'aquest augment de professionals, el president de SEPEAP ha demanat millorar la coordinació dels pediatres i els metges d'Atenció primària, afavorir l'ajuda del personal d'infermeria per alleugerir la càrrega laboral dels pediatres i establir una col·laboració "més estreta" amb els pediatres d'hospital perquè participin "un mínim d'un dia a la setmana" en algunes consultes.
Alhora, ha considerat que s'han d'establir distincions entre pediatres 'júnior' i 'sènior' en funció de l'experiència acumulada, ressaltant que aquells pediatres de més de 65 anys que volguessin seguir exercint "haurien de ser incentivats per a això" ja que segueixen estant "altament qualificats".
