La Seguretat Social a Espanya va perdre 17.517 cotitzants estrangers el juny
MADRID, 22 de juliol (EUROPA PRESS)
Balears va concentrar el juny un total de 101.293 estrangers afiliats a la Seguretat Social. A l'àmbit estatal, el nombre d'immigrants inscrits a la Seguretat Social va baixar en 17.517 ocupats el juny, el 0,8 % respecte al mes passat, de manera que el total es va situar en 2.128.384.
Concretament, 14.871 baixes van ser cursades per treballadors procedents de països comunitaris, mentre que 2.646 van correspondre a treballadors no pertanyents a la UE. Així, a 30 de juny, el sistema comptava amb 725.948 ocupats procedents de països de la UE i 1.402.436 immigrants de països no comunitaris.
En conjunt, la Seguretat Social va tancar el mes de juny amb 19.184.842 cotitzants, representant els immigrants l'11,09% del total, gairebé la mateixa proporció que un mes abans (11,07%).
Els treballadors estrangers provinents de la UE han augmentat un 10,1 % en l'últim any, mentre que els afiliats no comunitaris han registrat un repunt de l'1,9 %. Així, la taxa de creixement interanual de l'afiliació estrangera es va situar en acabar juny en el 4,6 %, tres punts menys que el mes passat.
MARROC, A LA CABEZA DE LOS EXTRACOMUNITARIOS
Dins dels països no comunitaris, gairebé quatre de cada deu afiliats són de nacionalitat marroquina (277.798) i equatoriana (259.424), països que sumen entre tots dos 537.222 cotitzants. Colòmbia, amb 154.524 treballadors, se situa com a tercer país de procedència d'afiliats, per davant del Perú, que té 83.742 cotitzants.
La resta d'afiliats no comunitaris es reparteixen entre la Xina (67.710), Bolívia (59.871), l'Argentina (59.527), Ucraïna (39.409), República Dominicana (37.220), Cuba (25.191) i altres països no europeus (338.020).
Per la seva banda, dels quals procedeixen de la UE-27, romanesos, portuguesos i italians són els més nombrosos, amb 257.377, 79.370 i 73.635 cotitzants, respectivament. Les segueixen britànics i búlgars, amb 61.629 i 53.847, i més lluny, els alemanys, amb 47.337 afiliats. Les xifres més baixes corresponen a Xipre, amb només 67 ocupats, Luxemburg (114), Malta (172) i Estònia (388).
MENYS AFILIATS IMMIGRANTS EN LA CONSTRUCCIÓ
Set de cada deu estrangers (72,5%) que cotitzen a la Seguretat Social s'enquadren en el Règim General i dins d'ell, gairebé un de cada quatre, un total de 343.061 persones, treballa en la construcció.
La crisi d'aquest sector s'ha fet notar també entre el col·lectiu immigrant. La construcció va perdre el juny 16.451 afiliats estrangers (-4,5%) respecte al mes passat i té 67.793 immigrants menys que fa un any (-16,5%).
A més d'en la construcció, els immigrants afiliats al Règim General es concentren en sectors com l'hostaleria, les activitats immobiliàries i el comerç, amb percentatges, respectivament, del 19,4 %, 15,3 % i 14,8 % sobre el total.
Després del Règim General, la presència dels estrangers és més nombrosa en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (REPTA), amb l'11,1% dels afiliats (238.142).
A aquest règim li segueix el Règim Especial Agrari, amb el 8,17 % dels estrangers afiliats (174.050) i el Règim Especial de la Llar, que aglutina al 7,78 % dels immigrants en alta, amb 165.590 afiliats. Només el 0,24 % dels estrangers cotitzants s'enquadren en el Règim del Mar i el 0,02 % en el del Carbó.
Catalunya i Madrid concentren gairebé la meitat dels estrangers afiliats a la Seguretat Social, al sumar entre totes dues el 44% del total d'immigrants ocupats. En concret, Catalunya comptava amb 485.628 estrangers cotitzants, mentre que a Madrid la xifra era de 452.154.
Després d'aquestes dues regions se situen Comunitat Valenciana, amb 238.401 afiliats estrangers; Andalusia, amb 216.840 ocupats; Balears, amb 101.293; Múrcia, amb 99.483; Canàries, amb 95.256; Castella-la Manxa, amb 85.934; Aragó, amb 83.418; Castella i Lleó, amb 71.272, i El País Basc, amb 53.776.
Les comunitats amb menor presència d'immigrants en alta a la Seguretat Social a 30 de juny van ser Galícia, amb 43.502 estrangers; Navarra, amb 32.392; la Rioja, amb 18.896; Astúries, amb 16.706; Cantàbria, amb 14.991; Extremadura, amb 12.468, i les ciutats autònomes de Melilla, amb 3.637, i Ceuta, amb 2.337.
