PALMA DE MALLORCA, 6 Nov. (EUROPA PRESS) -
Els pares de quatre menors de les Balears que van presentar un recurs contenciós administratiu contra la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern balear perquè s'eximís als seus fills de cursar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania recorreran al Tribunal Suprem la sentència emesa ahir pel Tribunal Superior de Justícia de les Balears, que desestima l'esmentat recurs.
És la primera vegada que el TSJB es pronuncia sobre un recurs presentat per uns pares a Balears perquè els seus fills no cursin l'esmentada assignatura. El tribunal considera que la matèria "no incideix en valors religiosos sobre posicions morals o ideològiques", tal com argumenta la part demandant, sinó que "educa en valors" de manera "objectiva, crítica i pluralista".
Unes consideracions que l'Institut de Política Familiar (IPF) considera que no "s'endinsen jurídicament en el fons del recurs", sinó que, vénen a instaurar "fonaments ideològics" que han de ser "aliens" a tota resolució judicial.
El seu delegat a Balears, Agustí Buades, creu que la resolució "ignora" les sentències ja dictades pels tribunals superiors d'altres Comunitats i recorda que hi ha 45 sentències i més de 70 actes a favor, i només 5 sentències en contra en tot el territori nacional. Buades remarca que a més la sentència reconeix que l'Estat "té l'obligació de garantir el dret dels pares que els seus fills rebin una educació moral i religiosa d'acord amb les seves conviccions", arguments esgrimits pels recurrents.
A més, Buades critica que la sentència defensi que els valors als quals es refereix l'assignatura, i que els pares rebutgen, no són "personals, íntims o ideològics", sinó valors "ciutadans democràtics i de convivència" i es pregunta, en aquest sentit, si aquests valors "són els que la majoria imposa en cada moment històric".
Finalment, estima que no és l'objecte de la demanda ni li competeix al tribunal jutjar la "serietat i coherència" de les conviccions del demandant. En un dels arguments per desestimar el recurs, el magistrat sosté que "la no expressió de les conviccions personals del recurrent contràries als valors expressats en el currículum educatiu, fa difícil calibrar si les conviccions morals i religioses del recurrent compleixen amb les condicions de serietat, coherència i importància".
Buades afegeix que "en aquesta guerra per la defensa del dret a educar dels pares, s'ha perdut la primera batalla, però queden tres més (Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional i el Tribunal de drets humans d'Estrasburg).
