Estaràs (PP) exigeix al Govern una disculpa pública per la "política d'agressió" contra Air Berlin

Actualizado: martes, 10 junio 2008 14:18

PALMA DE MALLORCA, 10 de juny (EUROPA PRESS)-

La presidenta del PP balear, Rosa Estarás, va exigir avui a l'executiu balear una disculpa pública cap a Air Berlín per la "política d'agressió" que estan portant a terme alguns dels partits que integren el govern de les Illes, com ERC i Esquerra Unida, contra una empresa que "crea llocs de treball i connecta les Illes amb la resta del món".

En roda de premsa, la líder popular va acusar el Govern d'haver "perdut el nord" i "d'ensenyar la seva verdadera cara" en no posicionar-se en contra d'aquells que s'enfronten amb una companyia aèria que aporta una "gran riquesa" a la comunitat autònoma.

Sobre aquesta qüestió, va titllar de "política d'altíssima agressió" col·locar el símbol nazi al costat del logo de l'aerolínia alemanya -tal com es va incloure en el seu blog l'exdiputat d'ERC, Joan Puig-". "No estaré mai a favor de l'exclusió de cap empresa que aporta beneficis a les Illes", va sentenciar sobre aquesta qüestió.

Segons Estaràs, cal que "torni el sentit comú, la racionalitat i la responsabilitat" per solucionar una polèmica que, va remarcar, va en contra dels interessos dels ciutadans de les Illes.

ORIGEN DE LA POLÈMICA

La crisi es va desencadenar arran d'una missiva que va enviar la directora general de Política Lingüística del Govern balear, Margalida Tous, a Air Berlin (així com a altres aerolínies) instant-los a potenciar el català en les seves relacions amb els clients, una recomanació que no va establir res bé a la companyia, que considera que "no no té tot sentit".

Des d'Air Berlín van recordar l'important volum de turistes que viatgen a les Illes Balears amb la companyia al cap de l'any, pel que van dir "no entendre" per què des del Govern es preocupen per una qüestió com aquesta, quan existeixen "altres prioritats" molt més rellevants. En aquest context, van posar èmfasi que a Espanya hi ha "altres llengües cooficials que mereixen tot el respecte" però que la companyia no utilitza, i van defensar el "dret d'una empresa privada internacional" a expressar-se com consideri oportú.