Aragó, Balears, Comunitat Valenciana, Múrcia i la Rioja van presentar recursos davant del TC
MADRID, 29 Jun. (EUROPA PRESS) -
L'Estatut va entrar en vigor fa quatre anys, després de ser aprovat en referèndum el 18 de juny del 2006. Set han estat els recursos d'inconstitucionalitat --tots ells admesos a tràmit pel Tribunal Constitucional (TC)-- que des d'aleshores es van presentar contra la norma, per part del PP, el Defensor del Poble, així com Aragó, Balears, el País Valencià, Múrcia i la Rioja.
Els recursos d'Aragó, Balears i Comunitat Valenciana es van centrar a rebutjar la regulació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. València, de la mateixa manera que Múrcia, va recórrer també la gestió de l'Ebre que es concedeix a la Generalitat, mentre que la Rioja rebutja els capítols de finançament, gestió de l'aigua i denominacions d'origen (DO).
La Generalitat Valenciana ha presentat el 19 d'octubre del 2006 un recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut perquè considera que suposava un "important atemptat contra els valencians i els drets dels valencians, en alguna cosa tan bàsic com el finançament o el tema de l'aigua" i "un clar atemptat a la solidaritat nacional i la Constitució Espanyola", segons ha informat en aquell moment el llavors portaveu del Govern valencià, Vicente Rambla.
Rambla ha apuntat llavors que l'Estatut incloïa "preceptes com el que fa referència a la limitació de futurs transvasaments d'aigua, que excedeixen amb molt el que ha de ser una norma estatutària" i, d'aquesta manera, "contravenen el que està disposat en la Constitució".
En relació amb el finançament, ha sostingut que un estatut d'autonomia "no pot contenir, de manera unilateral, variacions pel que fa al finançament autonòmic que permeti afavorir clarament a uns territoris en detriment d'altres".
Aquest mateix matí, el conseller de Governació valencià, Serafín Castellano, ha anunciat la possibilitat que el Govern valencià aplic la 'clàusula Camps' --que permet actualitzar en el seu Estatut competències que vagin adquirint altres comunitats-- davant de qualsevol "privilegi" o "discriminació" davant de Catalunya, especialment en matèria d'aigua i de finançament.
Sobre aquesta qüestió, Castellà ha manifestat que tot el que es declara constitucional la fallada del TC "serà constitucional per a tots" i, per tant, va avançar que iniciaran la reforma estatutària per "defensar" el que és seu, sobretot en temes com l'aigua o el finançament.
Des del PSPV, tot i això, s'ha considerat "precipitat" i "inoportú" que el Consell estudiï la possible aplicació de la 'clàusula Camps' en temes com l'aigua i el finançament, especialment i que es faci en aquests termes d'"ambigüitat", quan encara no es coneix la sentència en profunditat.
CORONA D'ARAGÓ I AIGUA
Per la seva banda, el Govern balear va aprovar el 2006 emplaçar al Consell Consultiu que emetés un dictamen sobre la disposició addicional 13 de l'Estatut català, per entendre que vulnerava els articles 46 i 149.1.28a de la Constitució, que protegeix el patrimoni històric en el conjunt de sistemes d'arxius documentals.
Així, ha presentat un recurs contra l'article 127 de l'Estatut, que estableix que els fons propis de Catalunya situats a l'Arxiu de la Corona s'integrin en el sistema arxivístic català.
Balears sostenia que el nou text estatutari permet a la Generalitat apropiar-se de manera indeguda de fons documentals que afecten altres CA, entre els quals hi ha una sèrie referida únicament a Balears, la Majoricarum. El Parlament balear va aprovar l'1 de juny del 2006, només amb els vots del grup popular, una Proposició No de Llei que instava al Govern espanyol a impedir el desmembrament de l'Arxiu de la Corona perquè considera que la redacció de l'Estatut suposava un risc per a la unitat d'aquest Fons Documental.
El Govern d'Aragó ha presentat també l'octubre del 2006 un recurs d'inconstitucionalitat contra la disposició addicional tretzena, la que regula el Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i que indicava que els fons propis s'integrarien als arxius de la Generalitat de Catalunya.
De la mateixa manera, Comunitat Valenciana, la Rioja i Múrcia van presentar recursos contra l'article 120, referit a les competències hidràuliques i que permet a més que Catalunya determini els cabals del delta de l'Ebre i s'atorga totes les competències exclusives en aquesta qüestió. Per al TC aquest article no mereix ser declarat nul, ja que considera que no contravé els principis que marca la llei fonamental.
El Govern murcià va recórrer el 25 de setembre del 2006 l'article de l'Estatut que dóna a la Generalitat plens poders per fixar el cabal ecològic del riu Ebre. Justificava el recurs en un informe dels serveis jurídics de la Comunitat segons el qual la norma bàsica catalana atorgava al Govern plens poders per fixar el cabal ecològic d'un riu que discorre per nou CA, i limitava les possibilitats de recuperar la transferència d'aigua prevista al PHN.
La portaveu del Govern regional, María Pedro Reverte, ha assenyalat avui que la sentència del TC sobre l'Estatut rebutja el text que ha avalat el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ja que determina que conté mig centenar d'articles que contravenen la Constitució, segons han informat fonts del Govern regional. Reverte va qualificar de "molt preocupant" que Zapatero "es jactés en el seu moment d'haver redactat de pròpia mà part de l'Estatut català, que no encaixa en la Constitució".
En el cas concret de La Rioja, els principals punts pels quals va recórrer el Govern han estat el principi de bilateralitat de l'Estat amb Catalunya, la gestió de l'aigua, el sistema de finançament i les denominacions d'origen.
En reacció a la sentència, el president del Govern de La Rioja, Pedro Sanz, ha afirmat avui: "Estem veient una situació molt incòmoda, marcada i contaminada pels interessos partidistes electorals en un moment determinat".
Alhora, Sanz ha assenyalat que "estem davant d'una situació d'incertesa jurídica provocada pel president del Govern espanyol, que en un moment determinat ha plantejat l'ús partidistes de determinades qüestions que no s'han de tocar mai quan afecten a la cohesió, a la igualtat, a la solidaritat dels espanyols i dels territoris". Ha afegit que "quan una Llei està sotmesa a interpretació, no és cap Llei".
El TC va dictaminar ahir la inconstitucionalitat de 14 articles de l'Estatut, que rebaixen competències de la Generalitat en matèria de llengua, justícia i finançament, i va sotmetre a interpretació altres 27. El contingut de la fallada --després de gairebé quatre anys de deliberacions-- es coneixerà en els pròxims dies.
