El Govern aprova el nou Decret de Batxillerat en el qual l'assignatura de Religió no té alternativa acadèmica

Actualizado: viernes, 25 julio 2008 21:10

Els alumnes que rebutgin rebre la matèria de Religió hauran de fer activitats d'estudi al centre educatiu

PALMA DE MALLORCA, 25 de juliol (EUROPA PRESS)

El Govern va aprovar avui, a proposta de la Conselleria d'Educació i Cultura, el nou Decret que estableix l'estructura del currículum de Batxillerat a Balears en el qual l'assignatura de Religió no té alternativa acadèmica, de manera que els alumnes que rebutgin rebre aquesta matèria hauran de fer activitats d'estudi a les dependències que habiliti el centre educatiu.

Així, el Decret obliga els Instituts a impartir l'assignatura de Religió en horari lectiu durant dues hores setmanals, incloent així aquesta assignatura en l'etapa educativa del Batxillerat, d'acord amb el que s'estableix a la Llei Orgànica d'Educació.

Una altra de les principals novetats de la nova normativa és la possibilitat que tindran els alumnes de Batxillerat a repetir el primer curs en determinades condicions, però avançant continguts del segon, de manera que l'alumnat que no promocioni a segon curs i tingui avaluació negativa en tres o quatre matèries podrà optar per repetir tot el curs o per matricular-se de les matèries suspeses de primer i ampliar aquesta matrícula amb dos o tres assignatures de segon.

Per la seva banda, el Decret estableix que els centres podran informar sobre quines matèries pot cursar l'alumnat que opti per la via de la flexibilització per evitar una coincidència en els horaris. Aquesta opció, en tot cas, ha de ser voluntària i ha de ser autoritzada pels pares o tutors legals, en el cas que l'alumne sigui menor d'edat. Tot i això, les matèries de segon no poden requerir coneixements inclosos en assignatures de primer no superades.

La nova normativa presenta una altra novetat, respecte al passat, ja que les modalitats passen a estar agrupades en tres blocs en lloc de quatre: 'Arts', 'Ciència i Tecnologia' i 'Humanitats i Socials'. A més l'estructura es flexibilitza, en el sentit que el nombre de matèries de cada modalitat permet que cada centre marqui uns itineraris que poden ser el suficient oberts.

D'altra banda, dins de la modalitat de 'Arts', a més de la via d'arts plàstiques, s'inclou la nova via d'arts escèniques, amb l'objectiu de promoure els ensenyaments artístiques.

NOVA ASSIGNATURA

Alhora, el Decret preveu la creació d'una nova matèria comuna, 'Ciències per al món contemporani', amb continguts innovadors, com l'estudi del canvi climàtic, els avenços científics i tecnològics i la influència de l'home en el món físic, amb la finalitat de "proporcionar una base de coneixements a l'alumnat perquè pugui entendre millor el món en el qual viu".

Un altre aspecte innovador de la nova normativa és que la matèria de Filosofia de primer passa a denominar-se 'Filosofia i Ciutadania', de manera que inclourà continguts de ciutadania, d'acord amb les recomanacions del Consell d'Europa i amb els plans d'estudis dels països europeus.

Segons el Decret, l'estructura del Batxillerat comprèn dos cursos acadèmics i preveu tres modalitats, amb matèries comunes, matèries optatives i matèries de modalitat. Cadascuna d'aquestes vies té uns objectius, uns continguts i uns criteris d'avaluació específics, amb la finalitat de permetre als alumnes obtenir una preparació especialitzada d'acord amb les seves perspectives i interessos de formació, de cara a la seva incorporació en estudis posteriors o per a la inserció al món laboral.

D'altra banda, el nou Decret de Batxillerat també preveu mesures d'atenció a la diversitat al determinar la necessària adaptació d'aquests ensenyaments a les persones adultes, així com l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals o amb necessitat específica de suport educatiu. Alhora, el document determina que els centres han d'adoptar mesures d'acolliment i d'adaptació per a l'alumnat que s'incorpori en qualsevol moment de l'etapa.