L'activitat d'aquest sector va créixer un 5 per cent el 2007 i ho hagués fet un 75% amb més infraestructures
PALMA DE MALLORCA, 2 Abr. (EUROPA PRESS) -
Les Conselleries de Medi Ambient i de Turisme del Govern treballen conjuntament per posar en marxa, abans de l'estiu que ve, un nou organisme mixt públic i privat que gestionarà tots els aspectes de les seves competències relacionats amb la nàutica d'esbarjo, una de les activitats industrials que estan vivint un desenvolupament més acusat, amb un cinc per cent d'evolució el 2007.
Així ho va manifestar avui el conseller de Turisme, Francesc Buils, durant la presentació del llibre '2020: Desafiaments de la Nàutica i un impacte turístic a Balears', que va tenir lloc a la seu de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB), i en què es recullen intervencions realitzades durant una jornada del mateix nom celebrada en aquest òrgan patronal el novembre del passat exercici.
Alhora, a l'acte, que va servir per fer balanç de l'activitat en aquest sector durant 2007, hi va assistir el president de la xarxa de patronals, Josep Oliver, així com els de les associacions nàutiques, amb Ricardo Ferrer (Anade), Miquel Puigserver (Apeam) i Diego Colón de Carvajal (AEGY), que van coincidir en ressaltar la importància d'aquest segment del turisme, que compte actualment amb més de 19.000 amarratges i una demanda que en reclama uns 5.000 més.
Respecte el nou organisme mixt que es preveu, el conseller Buils va destacar que, en aquest moment, els tècnics del Govern estudien la viabilitat jurídica del projecte, que quedarà plasmada en uns estatuts; així com espera que, una vegada posat en marxa es constitueixi un "fòrum de discussió, però també de finançament, gestió i promoció del turisme nàutic balear", va explicar.
Un sector que a les illes agrupa el 12 per cent de l'oferta d'amarratges existent al mediterrània i que reclama, no només la seva proliferació, sinó un increment en la seva mida, perquè "qui abans tenia un iot de 45 metres --d'eslora--, ara el té de 80 metres", va explicar Puigserver; per a qui, d'altra banda, la nàutica "no és cosa de rics, és font de riquesa", idea que, d'una manera o un altre, van exposar tots els ponents.
De fet, segons Colón de Carvajal, actualment, "estem gairebé al 50% del desenvolupament potencial del sector nàutic a les illes" i, tot i que va considerar positiu el creixement d'un 5% obtingut el 2007, va estimar que ho hagués fet un 75% amb més i millors infraestructures, donada l'alta demanda, de manera que es va parlar de "limitació" a l'evolució d'aquesta activitat.
MARINES SEQUES I AMPLIACIÓ DE PORTS
Per la seva banda, Ferrer va explicar que, perquè la nàutica recreativa continuï creixent, cal que s'ampliïn les seves infraestructures, dotant els ports esportius d'ancoratges i marines seques. I alhora va reclamar l'ampliació dels ports de Palma i Eivissa, actuació que, en el cas del primer, porta un retard de deu anys respecte el moment en què es va començar a estudiar.
A més, el president d'Anade va demanar que es faciliti la sortida dels amarratges portuaris de vaixells que no naveguen i romanen fondejats indefinidament, així com que s'elabori un Pla Director d'Ordenació de Costes en el qual s'estableixi "on es poden fer amarraments" a més d'instal·lacions com les marines seques, per a les que "la nostra societat no està preparada psicològicament", va apuntar el primer.
Cal assenyalar que un 72% dels amarratges existents es troben a Mallorca, amb 13.710 punts, als quals s'uneixen 2.301 més a Menorca, altres 2.804 a Eivissa, i 214 més a Formentera. Del total, un 63,3 per cent tenen una longitud de menys de set metres, un 18,4% oscil·len entre aquesta mesura i els 10 metres, un 9,8 s'acosten als 15 metres i un 6,5% es troben entre aquesta mesura i els 20 metres; mentre que només el 2,1 per cent supera aquestes proporcions.
