PALMA DE MALLORCA, 4 Jul. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Palma va subratllar avui que legalment no li correspon assumir els costos que suposaria la dotació de serveis a la barriada de Bellavista, zona pròxima a S'SArenal que no té recursos bàsics de clavegueram, aigua, electricitat i asfaltat de carrers des fa uns 40 anys, a causa que "tot el món ha passat sempre de buscar una millora", segons Cort.
En declaracions a Europa Press, fonts del consistori van assenyalar que el gerent d'Urbanisme, Bartomeu Tugores, que fa un mes va prendre possessió del seu càrrec, s'ha reunit dues vegades amb els veïns d'aquest barri, ubicat prop del Torrent dels Jueus, per abordar la problemàtica i alcanzar de manera "legal" una solució.
Tot i això, segons van explicar, el departament de Gestió Urbanística de l'Ajuntament va emetre fa poc un informe que certifica que el desenvolupament d'una unitat d'actuació en Bellavista, és a dir, la dotació de serveis a la zona, comportaria uns beneficis per als propietaris "superiors als costos i són ells els qui haurien d'assumir aquestes quantitats".
Mentrestant, nombrosos veïns d'aquesta zona residencial, en què hi viuen prop de 300 famílies, es van congregar aquest matí al saló de plens de l'Ajuntament, on es va celebrar una sessió extraordinària per aprovar la modificació inicial del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de cara a la reordenació de la façana marítima. Durant el ple van reivindicar l'ajuda municipal per poder assumir els costos globals.
Alhora, van exposar pancartes que resaven 'Bellavista existeix', 'Façana marítima per a Bellavista', 'Volem solucions' i 'Bellavista es ven per no poder pagar'. Tal com lamenten, "ningú ens fa cas" i posen èmfasi, sobretot, en el mal estat de les seves vies. També van recordar que el Torrent dels Jueus "s'ha convertit en un abocador" i que la regidora de Participació Ciutadana, Serveis Socials i Cultura, Eberhard Grosske, es va comprometre en les passades eleccions municipals a netejar-lo.
Les famílies han constituït una junta de compensació per finançar les obres tot i que reclamen subvencions al consistori perquè financi una part. En concret, unes 260 finques integren aquesta zona, que ocupa una extensió d'uns 350.000 metres quadrats.
