L'economia submergida ha augmentat a Balears en 1.029 milions entre els anys 2000 i 2009, segons Gestha

Actualizado: martes, 23 febrero 2010 17:12

Balears es troba entre les comunitats on menys ha crescut la taxa d'economia submergida


PALMA DE MALLORCA, 23 Feb. (EUROPA PRESS) -

La borsa de diner negre a Balears ha augmentat en 3,9 punts percentuals entre 2000 i 2009, fet que suposa un increment de 1.029 milions d'euros a l'últim decenni. Així, la taxa d'economia submergida a les illes s'ha situat al 19,2% del PIB al tancament del 2009, segons revela l'últim 'Informe d'Economia Submergida 2000-2009' elaborat pels Tècnics del Ministeri Hisenda (Gestha) i fet públic avui.

Així, Balears és una de les comunitats autònomes on menys ha crescut la taxa de diner negre en els últims deu anys.

Respecte al conjunt d'Espanya, a l'últim decenni la borsa de diner negre ha augmentat en més de 25.000 milions d'euros. En 2009, la crisi va propiciar un augment de l'evasió fiscal, fins al punt que l'economia submergida ha crescut en 0,7 punts percentuals, arribant als 244.918 milions d'euros, cosa que representa el 23,3% del PIB nacional.

Així, l'informe de Gestha posa en relleu com l'important creixement del frau fiscal, unit a la caiguda de l'activitat econòmica, van motivar una caiguda de la recaptació tributària a Balears del 20,3%, situant-se en 2.002 milions d'euros fins a novembre de l'any passat.

Les partides més perjudicades per la crisi i el frau en el Principat han estat, precisament, l'IVA i l'Impost de Societats que van caure un 27,3% (fins a 343,3 milions d'euros) i un 33,7% (fins a 279,7 milions d'euros), respectivament.

Els Tècnics d'Hisenda expliquen que en època de crisis, com deixen de primer de pagar les empreses quan no poden fer front a totes les seves obligacions són els impostos, perquè l'evasió els origina "menys dificultats", que l'impagament a treballadors, entitats financeres o proveïdors.

Segons Gestha, aquesta laxitud fiscal explica que l'Estat deixés de recaptar més de 71.000 milions d'euros en els últims deu anys, que és la quantitat que hauria d'haver ingressat d'acord a l'evolució del PIB i la recaptació impositiva per IVA en aquest període. Així, mentre que el PIB ha registrat un creixement acumulat del 64% entre els anys 2000 i 2009, les quotes d'IVA ingressades per empresari en aquest últim any van retrocedir a nivells de fa una dècada.

Així, la borsa de diner negre ha augmentat 2,4 punts del PIB a l'ultimo decenni, el que explica que tot i que l'economia ha crescut a nivells històrics gràcies al 'boom' immobiliari, la recaptació ho fes a un ritme molt menor a causa de l'evasió fiscal en el sector constructor i promotor on les operacions especulatives de compravenda immobiliàries van trobar el seu caldo de cultiu. Gestha estima que només el frau en aquest sector representa uns 8.800 milions d'euros anuals.

NAVARRESA I EL PAÍS VALENCIÀ, ON MÉS CREIX

Per comunitats autònomes, aquelles que van protagonitzar majors creixements de la seva borsa de frau durant aquests últims deu anys han estat, per aquest ordre, Navarra (+6,8%) i el País Valencià (+5,6%), seguides d'Andalusia (+5,5%), Múrcia (+5,5%) i la Rioja (+5,5%). Les regions de Castella i Lleó, Cantàbria i Aragó van augmentar la seva taxa d'economia submergida un 5,5% en aquest període.

Les comunitats que van contenir en major mesura el creixement la seva economia submergida en 2009 han estat Astúries i Extremadura, amb augments del 0,6% i del 0,8%, respectivament.

Per contra, la Comunitat de Madrid i el País Basc han estat les dues úniques regions que van aconseguir reduir les seves bosses de frau entre 2000 i 2009, i ho van fer en un 0,8% i en un 1,2% respectivament.