PALMA DE MALLORCA, 13 de juny (EUROPA PRESS)
Les emissions de gasos d'efecte hivernacle en diòxid de carboni (CO2) a Balears han augmentat un 60,3 % des de 1990 fins a 2007, fet que suposa una quantitat molt superior al 15 % permès en el protocol de Kyoto i al creixement registrat a nivell nacional, xifrat en un 52,3 % durant el mateix període de temps.
Així ho ha assenyalat avui en roda de premsa el director de la revista 'Worldwach' i autor de l'estudi 'Evolució de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a Espanya 1990-2007', José Santamaría, qui va estar present a la seu d'Els Verds, a Palma, on va subratllar que les emissions d'aquests gasos representen el 2,13 % del total transmès a Espanya.
Xifres que va ressaltar al comparar-les amb el 2,2 % que suposa la població balear en relació amb el nacional mentre que el seu producte interior brut (PIB) és del 2,5 %. Tot i això, les emissions per habitant ascendeixen a 9,6 tones de CO2, inferior a la mitja espanyola (9,8 tones), a causa de l'absència d'indústries bàsiques i al pes del sector serveis, poc intensiu en emissions.
Pel que fa a sectors, Santamaría va destacar que el transport representa el 28,9 % del total de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, sense incloure el transport aeri internacional, amb un increment del 55 % des de 1990. Mentrestant, la cimentera de Cemex va emetre el 2005 un total de 459.964 tones de CO2, el 4,9 %.
Altres sectors importants als quals fa referència l'estudi presentat a la capital balear per Santamaría són els del totxo, amb 69.432 tones (0,74 %); els residus (3 %); l'agricultura (2,8 %) i els usos residencials i terciaris (6,7 %).
Davant d'aquesta situació i amb l'objectiu d'assolir un model energètic sostenible, l'especialista va llançar diverses recomanacions, entre elles augmentar l'eficiència energètica, reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, reduir els impactes ambientals i socials negatius associats a la producció i el consum d'energia, contribuir a l'equitat social i desenvolupar les energies renovables.
Al mateix temps, va advocar per la consecució d'un "canvi de rumb" en les actuacions portades a terme per la societat, al constatar que la producció, transformació i consum final d'energia és la causa principal de la degradació ambiental, i alhora va apuntar que el consum està desigualment repartit, ja que els països industrialitzats, amb el 15 % de la població mundial, consumeixen el 57 % de l'energia.
D'aquesta manera, va fer una aposta per mesures que procurin l'estalvi i l'eficiència, mitjançant iniciatives de fiscalitat ecològica i subvencions, etiquetatge energètic i auditories, normes legals que incentivin la cogeneració, l'aïllament tèrmic, el transport col·lectiu i la compra d'electrodomèstics, equips i vehicles eficients de baix consum.
