Palma és un dels municipis que reclama l'exclusió dels espais protegits perquè "podria obstaculitzar el seu creixement urbanístic"
PALMA DE MALLORCA, 4 Abr. (EUROPA PRESS) - -
El Consell de Mallorca ha rebut set al·legacions d'Ajuntaments afectats per la norma cautelar de protecció del territori que abraça diverses àrees de reconversió territorial (ART) i espais sensibles de l'illa, i que va ser aprovada en ple el passat 14 de gener. En concret, els municipis que han presentat informes preceptius sobre l'aplicació de la mesura són Escorca, Llucmajor, Palma, Pollença, Sant Llorenç, Felanitx i Son Servera.
Durant el període d'exposició pública, que va acabar el passat 17 de març, s'han presentat a més altres 20 al·legacions de propietaris i entitats particulars, de les quals 18 tenen un sentit contrari a l'aprovació de la mesura de contenció que té efectes sobre àrees emblemàtiques de 13 municipis de Mallorca.
Així ho va donar a conèixer avui en roda de premsa la consellera de Patrimoni de la institució insular, Maria Lluisa Dubón, qui va remarcar la disposició de l'equip de govern a fomentar la "participació" amb l'objectiu que les decisions que es portin endavant "siguin consensuades amb tota la població".
Segons va precisar, sis ajuntaments han presentat al·legacions contràries a la mesura, mentre que el de Felanitx es mostra favorable, ja que, va afirmar, únicament reclama que es revisi la delimitació de la protecció de Cala Marçal.
Per la seva banda, el director insular d'Ordenació del Territori, Jaume Mateu, va assenyalar que les al·legacions desfavorables dels municipis afectats es basen en informes jurídics per defectes de forma i en la reclamació de l'exclusió dels espais afectats, ja que, segons va dir, en la majoria dels casos consideren que la norma cautelar "pot dificultar que puguin continuar endavant amb la seva planificació urbanística".
Palma és un dels municipis que fa aquesta reclamació en relació amb l'àrea de reconversió territorial que afecta el seu límit amb el de Marratxí, una observació "lògica" segons Dubón, perquè la mesura abraça un "àmbit molt gran", la previsió de creixement de la qual establerta en el Pla Territorial "es pot veure obstaculitzada", va admetre. Sant Llorenç i Son Servera també posen objeccions en relació amb els límits dels dos municipis amb la zona de Cala Millor.
ES GUIX
La mesura de contenció afecta a diverses zones sensibles de Mallorca, com Biniorella, Cala Marçal i Es Pujols, entre d'altres. Un dels punts més conflictius contínua sent Es Guix (Escorca), l'espai sobre el qual se centren les dues al·legacions favorables presentades pel GOB i l'Associació d'Antics Blavets que reclamen una intervenció més ambiciosa i reclamen la seva desclassificació.
Dubón ha reconegut que Es Guix és l'espai que té "un major impacte" de tots els qui es plantegen, "a causa que té un gran valor paisatgístic i territorial", de manera que, segons la seva opinió, cal "arribar a un acord més ampli" amb la part que es mostra contrària. Sobre aquesta qüestió, va recordar que la urbanització d'Es Guix tindrà una capacitat per a 711 persones, doblant l'actual densitat de població del municipi que és de 300 habitants.
Finalment, des del departament de Territori van apuntar que a partir d'ara s'obre un període d'estudi detallat per valorar cadascuna de les al·legacions exposades, un procés que durarà fins a finals de maig, i que també es tindran en compte també en la futura modificació del Pla Territorial de Mallorca que emprendrà la institució insular.
