El Parlament rebutja instar al Govern que redacti un pla d'ajudes per restaurar els habitatges tradicionals rurals

Actualizado: jueves, 15 mayo 2008 20:54

PALMA DE MALLORCA, 13 de maig (EUROPA PRESS)

La Comissió d'Economia del Parlament va rebutjar avui, amb els vots del PSIB, UM i Bloc, una Proposició No de Llei presentada pel PP, mitjançant la qual instava a les Conselleries d'Agricultura i Habitatge que redactessin i dotessin econòmicament un pla d'ajudes per a la millora, la recuperació i la restauració dels habitatges tradicionals rurals de les Balears, d'acord amb els Consells Insulars.

Durant la Comissió, el diputat popular Josep Juan Cardona va indicar que la restauració d'habitatge tradicionals rurals de les illes té un cost "molt elevat" per als seus propietaris que, davant d'aquesta situació, va dir que "prefereixen vendre-les o deixar-les perdre i construir noves cases amb materials moderns que desmereixen el paisatge rural de les illes".

Així, va recordar que el patrimoni d'aquestes cases representa una de les manifestacions "més genuïnes" de materialització dels sistemes socioeconòmics i culturals del món rural de l'arxipèlag i, per tant, va considerar que la preservació d'aquest patrimoni ha de ser un objectiu comú entre l'administració i la societat civil.

Cardona va apuntar que a Balears, s'han produït iniciatives per part de l'administració per catalogar aquests habitatges rurals i fins i tot algun Consell Insular preveu petites ajudes, el que, segons la seva opinió, és "encomiable". Per aquesta raó, va estimar que ara és "necessari" donar un pas endavant i recuperar aquest patrimoni, "no tan sols per preservar l'interès cultural, sinó perquè serveixi d'ajuda a la societat rural per aconseguir un habitatge digne".

D'altra banda, la Comissió d'Economia també va rebutjar, amb els vots del PSIB, UM i Bloc, una segona Proposició No de Llei plantejada pel PP, a través de la qual, se sol·licitava a l'executiu autonòmic que establís com un principi el soterrament de totes les línies aèries de conducció elèctrica, incloses les de mitjana i alta tensió, exceptuant únicament aquelles en les que tècnicament sigui impossible.

Alhora, els populars reclamaven al Govern que mitjançant la Conselleria competent en matèria d'energia "coadjuvi amb els Ajuntaments per aplicar el gravamen sobre la tarifa elèctrica", mentre que també demanaven a l'Executiu que faciliti models d'ordenança municipal perquè els Consistoris tinguin més facilitats per a la preparació i redacció de les ordenances municipals pròpies.

D'altra banda, la iniciativa del PP sol·licitava al Govern d'Antich que intercedís amb les companyies distribuïdores per establir convenis de col·laboració entre aquestes i els Ajuntaments, amb la finalitat d'establir un sistema de recaptació del gravamen sobre la tarifa elèctrica que permeti el seu cobrament juntament amb la factura elèctrica.

Finalment, el grup popular reclamava a l'executiu autonòmic que establís els criteris per al traçat de la línia elèctrica soterrat, de manera que causi el mínim impacte possible i redueixi els perjudicis als afectats, per a la qual cosa, el traçat de les línies elèctriques deu transcórrer preferentment en paral·lel als camins i a les infraestructures viàries dins de la zona de servei o ha d'estar inclòs a l'àrea de domini públic de carreteres.

Durant el debat, Cardona va recordar que la Llei Municipal i de Règim Local de les Balears estableix el sistema de finançament per al soterrament de la línia elèctrica aeri, mitjançant la imposició d'un tribut municipal sobre el consum elèctric.

El diputat va assenyalar que resulta difícil per a la majoria d'ajuntaments de les illes aprovar unes ordenances municipals sobre la matèria sense l'assistència del Govern, i alhora va destacar que és important la col·laboració de les empreses distribuïdores d'energia per a assolir una adequada gestió i recaptació del tribut municipal.