El Consell defensa que Palma no es pot entendre de manera "separada" de la resta de Mallorca
PALMA DE MALLORCA, 12 de febrer (EUROPA PRESS)
El ple del Parlament ha aprovat avui, amb els vots a favor de PSIB-PSOE, UM i Bloc per Mallorca i amb els vots en contra del PP, prendre en consideració la Proposició de Llei presentada pel Consell de Mallorca de modificació de la Llei de Capitalitat per la qual es tornaran a la Institució Insular les competències urbanístiques del municipi de Palma.
Per defensar la Proposició de Llei, el Consell de Mallorca delegà en la consellera de Territori, Maria Lluisa Dubón, qui assegurà que amb l'aprovació de la Llei de Capitalitat 23/2006 s'eliminaren les competències insulars en matèria d'urbanisme de Palma, el que segons recalcà "suposa una ruptura del sistema de redacció dels instruments de planificació d'ordenació territorial".
Durant la seva intervenció, la consellera subratllà la "interrelació" de Palma amb la resta de l'illa i manifestà que no és possible entendre "de manera separada" la capital amb el conjunt de Mallorca ja que la seva activitat "repercuteix a la resta del territori". "Resulta contrari a l'ordenació territorial conformar una illa imposant mitjançant les decisions d'un municipi, la voluntat d'aquest a la de la resta de l'illa", defensà.
Segons el parer de Dubón, amb la Llei se sostreuen competències a la Institució Insular i apuntà que, des que es traspassaren les competències urbanístiques a l'Ajuntament de Palma "no s'ha pogut aprovar res" perquè, segons digué, s'havia aprovat una Llei que no estava en concordança amb la legislació del Govern "de manera que s'introduïa una altra incongruència".
COMPETÈNCIES
La diputada del PSIB-PSOE, Rosa María Alberdi, assegurà per part seva que certs articles de la Llei de Capitalitat "van en contra" de l'ordenació autonòmica en matèria d'urbanisme i s'atribueixen de manera inadequada a l'Ajuntament, assegurant que aquest fet li produeix "vergonya", perquè el que el Consell està demanant és que s'iniciïn els tràmits per adequar-la a una normativa superior que el Parlament aprovà.
"En el Projecte de Llei al Consell ja es feren una sèrie d'observacions per a la salvaguarda de competències, observacions que foren ignorades", subratllà la diputada, qui manifestà que el que el PP aprovà amb l'oposició de tots els grups, era la reconfiguració "fins a la seva eliminació" de les competències urbanístiques que els Consells tenen atribuïdes com pròpies en l'Estatut.
Segons Alberdi, el que busca aquesta proposta és modificar la Llei perquè, a partir d'ara es pugui portar pel Consell l'aprovació definitiva dels instruments de planejament del municipi de Palma i de les seves modificacions, el que segons digué, serà aprofitat per les dues institucions per corregir algunes qüestions "que han quedat obsoletes".
"L'ordenació exigeix una mirada àmplia per evitar conflictes entre ajuntaments com és el cas de Palma amb el de S'Arenal", sostingué la diputada, que afirmà que la presentació d'aquesta proposició de Llei li permet utilitzar la frase "d'aquelles pólvores va venir aquest fang", referint-se al PP.
Segons l'opinió d'Alberdi, si per una cosa es caracteritzà el procés de tramitació que portaren a terme els 'populars' fou "per l'absència d'estudis, debats i consens previ", ja que segons digué, els diputats del PP "ho van fer malament, molt malament", ja que ni un sol article de la Llei fou consensuat amb la resta de representants de la Cambra.
RETALLA COMPETÈNCIES
Per la seva banda, el diputat del PP, José María Rodríguez, subratllà que tots els projectes de Llei aprovats en la Cambra autonòmica "són legals" i instà a qui no ho cregui així a denunciar que la Llei de Capitalitat aprovada pel Govern del PP no era legal o ajustada a dret. "No s'ha robat res a ningú", afirmà.
En aquest sentit, el 'popular' recordà que aquesta ha estat la primera vegada que el Consell ha proposat un Llei "que retalla competències a una corporació municipal", tot i que matisà que de les quatre Lleis que prepara l'Executiu Autonòmic --la reforma de la de Capitalitat, la de mesures urgents, la de l'Agència Tributària i la d'habitatge-- tres d'elles són relatives a l'urbanisme i dos "volen treure competències municipals".
Rodríguez manifestà que el Consell presenta un text en el qual no s'entreveu "cap consens" perquè segons digué, a Palma "no estan contents amb aquesta Llei" perquè no es proposa passar més competències a la capital i perquè "sorgeix un clamorós silenci perquè no hi ha gens ni mica, ni un indici, sobre augmentar el finançament".
El diputat acusà el PSOE de "predicar magníficament" quan està en l'oposició, però de no donar "ni un gra de blat" quan està en el Govern, resumint que la proposta del Consell passa per retallar competències, oblidar-se del finançament i no entendre's amb l'Ajuntament de Palma "a la vista de les al·legacions".
"Alguna cosa no funciona bé, alguna cosa olora a podrit a Dinamarca. On digué dic, ara diuen vostès Diego", etzibà Rodríguez, qui recordà que sobre els 30 milions en concepte de Capitalitat "no només no han millorat, sinó que ara Palma té menys finançament del que tenia al començar la Llei de Capitalitat" degut, segons atribuí, al 4,2 % de la inflació.
VOCACIÓ DE PERMANÈNCIA
Per la seva banda, el portaveu d'UM, Bartomeu Vicens, assegurà que no "convé" legislar en virtut de la posició que ocupin els partits en determinades institucions perquè segons apuntà "les normes tenen vocació de permanència i els governs canvien". "És un camí dolent fer les lleis pensant en circumstàncies polítiques", sostingué.
Segons la seva opinió, el que la reforma de la Llei pretén és "posar filtres i garanties institucionals" perquè no hagi institucions o territoris "amb carta blanca" en matèria territorial i es mostrà a favor de reformar la Llei, perquè com subratllà, "totes les institucions tindran un control supramunicipal".
"Vostès s'imaginen que hagués passat sense control supramunicipal a Andratx?", preguntà Vicens, qui recalcà que la Llei "clarificarà l'equilibri competencial" i opinà que l'Ajuntament de Palma ha de tenir "com a mínim" les competències que tenen la resta dels Consistoris.
El diputat del Bloc per Mallorca, Miquel Ángel Llauger, sostingué que amb la proposta es pretén que el Consell recuperi la competència insular a l'hora d'aprovar de manera definitiva el planejament urbanístic de Palma, les seves adaptacions i modificacions.
En aquest sentit, manifestà que es donarà al Consell, respecte a Palma, les mateixes competències que tenen respecte als municipis de l'illa. "No hi ha dubte que Palma té aspectes singulars, però és essencial valorar les garanties i l'exercici de les competències", apuntà.
