9-M.- El PSOE de Menorca celebra el compromís de Zapatero en finançament i el PP critica la política educativa

Actualizado: jueves, 28 febrero 2008 20:43

MENORCA, 28 de febrer (EUROPA PRESS)

La número dos de la candidatura al Congrés pel PSIB-PSOE, la menorquina Gràcia Muñoz, ha valorat de manera "molt satisfactòria" la promesa realitzada pel president i candidat a la reelecció José Luis Rodríguez Zapatero durant el míting celebrat dimarts a Palma en relació amb la modificació del sistema de finançament de les Comunitats.

"És realment important el compromís de Zapatero quan va assegurar que es tindria una especial atenció amb les autonomies com Balears, que històricament havien estat discriminades", va assenyalar.

Muñoz va recordar que el finançament de les Balears està calculat, actualment, en funció del nombre d'habitants de fa deu anys. Llavors la població superava els 700.000 habitants, mentre que en aquest moment ha sobrepassat el milió. El fet que s'anunciï la revisió és una molt bona notícia". En aquest sentit la candidata socialista va argumentar que "és la primera vegada que un president del Govern es compromet amb Balears en aquest àmbit".

Per part seva el candidat del Partit Popular per Menorca al Senat, José Seguí, va presentar les propostes educatives de la seva formació. Seguí va criticar durament l'actual política del Govern espanyol que "ha provocat un alt índex d'abandonament i de fracàs escolar, molt superior a la mitjana europea; a més un descens de nivell dels coneixements científics i humanístics i greus dificultats en els centres educatius per mantenir un clima favorable a l'estudi".

Amb aquests arguments el líder 'popular' menorquí va detallar que el seu partit vol convocar a tots les administracions, grups polítics i agents socials i econòmics "per posar en marxa una estratègia nacional que permeti construir un sistema educatiu de qualitat i excel·lència".

Una de les mesures que Seguí va destacar per aconseguir aquest objectiu va ser la de l'educació en castellà a tot l'Estat. L'article tres de la Constitució diu que és la llengua oficial de l'Estat i que els espanyols tenim el dret a fer-la servir i el deure de conèixer-la.

Per aquest motiu crearem una llei de garantia de l'ensenyament en castellà i en totes les etapes educatives. En el cas de Balears i de les Comunitats que tinguin una altra llengua oficial, d'acord amb els Estatuts, "evidentment aquesta altra llengua també s'impartiran les classes". "Hem de tenir un bilingüisme integrador, en les aules cal produir la utilització efectiva del castellà i del català, com també cal dominar l'anglès", va opinar.