Salgado replica que les línies del model lingüístic estan clares i li aconsella no ser intèrpret de la Constitució per sobre del TC
MADRID, 4 Jun. (EUROPA PRESS) -
La portaveu d'Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), va denunciar avui davant la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, la "discriminació" del castellà que, segons la seva opinió, es produeix al País Basc, Catalunya, Balears i el País Valencià, una situació que considera "un atemptat contra la llibertat". Davant d'aquestes afirmacions, la ministra li va replicar que el Govern fa efectiva la Llei per exercir el dret lingüístic
La ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, li va replicar que les línies del model lingüístic d'Espanya estan clares en la Constitució i en els Estatuts i que si hi ha problemes concrets, es corregiran conforme a la legislació, però va recomanar a la diputada no convertir-se en "màxim intèrpret" de la Constitució per sobre fins i tot del Tribunal Constitucional.
"La Constitució i els Estatuts estableixen clarament les línies del model lingüístic i no caben interpretacions --va subratllar la ministra--. El castellà és la llengua oficial de l'Estat, però també ho són les altres en les seves respectives comunitats i el dret de les persones a l'ús d'una o una altra llengua està fundat en la Constitució i en l'Estatut".
SI HI HA PROBLEMES, ES RESOLDRAN
Segons va explicar, el Govern "segueix treballant per la igualtat i protegint els drets dels ciutadans, entre ells el dret lingüístic", però sempre d'acord amb la Constitució, la legislació i la jurisprudència. En aquest sentit, va agregar que "si hi ha problemes concrets" en l'ús de les llengües, es corregiran "d 'acord amb el nostre ordenament".
"Des dels poders públics no ens dedicam a restaurar cap significat constitucional, ens dedicam a fer efectiu el dret lingüístic aplicant la llei i el que diu el Tribunal Constitucional --ha afirmat--. Hi ha molta jurisprudència sobre aquesta qüestió i espero que no pretengui vostè erigir-se en màxim intèrpret de la Constitució per sobre del Tribunal Constitucional".
Per la seva banda, Rosa Díez va instar al Govern a "frenar la discriminació de milers de famílies que no poden matricular als seus fills en la llengua castellana" o d'aquells que volen expressar-se en castellà en els espais públics.
Segons la seva opinió, la cooficialitat significa tracte igual a tots els ciutadans al marge de la llengua però "quan es flama política lingüística a excloure el castellà de tot espai públic, això és una discriminació". "És un atemptat contra la llibertat i contra la igualtat --va proclamar--. No és una persecució a les llengües, sinó una discriminació als ciutadans".
Com a exemples del que considera "un atemptat contra la llibertat i la igualtat" va citar el fet que al País Basc es primi més el coneixement de l'euskera que altres matèries a l'hora de seleccionar metges o que "a la televisió pública catalana o valenciana no hagi ni una sola hora en castellà".
Davant d'això, va insinuar que el Govern espanyol manté una actitud passiva: "No hi ha pitjor cec que el que no vol veure i no hi ha pitjor govern que el que estigui 'empenyat' en governar contra la realitat", va tancar.
