El senador per Eivissa, Pedro Torres, considera que el document atorga major visibilitat als aspectes democràtics de la UE
MADRID, 15 de juliol (EUROPA PRESS)
El senador autonòmic per les Balears, Pere Sampol, va expressar el seu rebuig a la ratificació del Tractat de Lisboa perquè el mateix no incideix en la capacitat de participació de les comunitats autònomes i nacionalitat pel que ignora la "realitat política" de l'Estat espanyol.
Per la seva banda, el també senador del Grup Mixt per les Balears, Pedro Torres, va incidir que el document rebutjat per Irlanda suposa un reforç de la dimensió democràtica de la UE, dota de més mitjans de participació a les regions i s'articulen mitjans per fer front des d'una perspectiva global a les qüestions com l'economia, canvi climàtic o terrorisme.
Durant la seva intervenció en el Ple del Senat per debatre i votar la ratificació del text, Sampol va lamentar que el Tractat només reconegui als estats com "subjectes polítics" mentre que les autonomies amb capacitat legislativa quedin reduïdes a la seva participació al comitè de Regions --compartida amb la presència d'ajuntaments--, un òrgan que és de capacitat consultiva.
El senador del Bloc per Mallorca va lamentar que la UE no s'hagi reconegut degudament la diversitat nacional i es dirigeixi a construir "l'Europa dels Pobles, les cultures, les llengües i les identitats" perquè són aspectes que han forjat "l'ànima del continent".
Va censurar també que el text hagi plantejat consultes als parlaments nacions però "ignori" a les assemblees autonòmiques, que deurien també expressar la seva posició ja que tenen gran part de les competències transferides. Va posar com a exemple el cas de Bèlgica que ha introduït l'anomenada "Declaració de Bèlgica" per la qual la referència a consultes a Parlaments nacionals inclou les Assemblees parlamentàries de les comunitats i regions amb competència legislativa.
Finalment, dins d'aquest apartat, en l'aspecte lingüístic la Unió europea ignora textos com la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries o la Declaració Universal dels Drets lingüístics. "Una llengua, com el català, coneguda i usada per deu milions de persones, no és oficial, mentre que una llengua parlada per quatre-centes mil persones és oficial, simplement perquè un Estat la dóna suport a", va destacar.
També va criticar que a mitjançant la Unió els governs dels estats membre acabin "per retallar llibertats i drets socials, aconseguits després d'anys de lluites i mobilitzacions populars", posant com a exemple la Directiva sobre el retorn d'immigrants irregulars o la revisió de la Directiva relativa al temps de treball temporal.
"Potser s'han tornat bojos?", va agregar Sampol qui segons la seva opinió aquestes decisions "confirmen la involució de l'Europa social".
Finalment, va criticar la Directiva de serveis o "Directiva Bolkestein" és el paradigma doncs segons la seva opinió amaga "sota una suposada defensa de la competència" l'empara de "les concentracions de mercat que creen autèntics oligopolis que especulen i encareixen els productes bàsics".
Per la seva banda, Torres va afirmar que el tractat dóna "personalitat jurídica pròpia" a la UE i incorpora major dimensió democràtica a la UE, amb mesures com la incorporació de la iniciativa popular o l'extensió de la majoria qualificada en el 50% dels procediments, mantenint el principi de subsidiarietat de l'Estat.
Tot i això, va assenyalar que el rebuig irlandès "ha creat incertesa", si va reiterar que el Tractat atorga major visibilitat a les aportacions democràtiques i la defensa de la igualtat i solidaritat entre membres, aspectes dels quals ha de tenir consciència els ciutadans.
