MADRID, 5 Jul. (EUROPA PRESS) -
La Sala Penal el Tribunal Suprem (TS) absol a l'exdirector insular de Territori del Consell de Mallorca, Damià Nicolau en el cas Són Oms i retira les penes de dos anys i tres mesos de presó per delictes de malversació i prevaricació dictada pel Tribunal Superior de Justícia.
Alhora, l'Alt Tribunal també rebaixa la pena de presó a l'exconseller de Territori del Consell Bartomeu Vicens a tres anys de presó i fixa sis anys d'inhabilitació absoluta per malversació.
Mentrestant, pel delicte de prevaricació s'estableix contra Vicens la pena de set anys d'inhabilitació especial per a l'ocupació o càrrec públic o qualssevol altres càrrecs públics que impliquin el control o disposició de cabals públics.
Cap recordar que el Tribunal Superior de Justícia va condemnar a Vicens per pagar amb fons públics al seu comptable Tomás Martín al qual va encarregar un estudi immobiliari sobre el valor del terra a l'illa, informe que el tribunal ha considerat innecessari i que Martín va plagiar d'internet.
El Suprem anul·la parcialment la sentència de desembre del 2009 per decretar l'absolució de Nicolau, a l'entendre que "no es pot considerar prou provat" que en el moment d'emetre el informe al qual es refereixen els fets l'exdirector general sabés que la decisió de contractar a Martín "no tenia res a veure amb l'objecte" de l'estudi, sinó que estava guiada pel "desig de retribuir els serveis privats prestats a l'exconseller amb fons públics.
A criteri de l'Alt Tribunal, no existeix en la fonamentació jurídica del tribunal d'instància "cap explicació convincent acosta" que Nicolau conegués prou la falta de preparació de Martín o l'existència de relacions personals o professionals amb Vicens "de tal intensitat o característiques que poguessin conduir a aquest a retribuir-li amb fons públics.
NO HI HA CERTESA QUE NICOLAU CONEGUÉS LES INTENCIONS DE VICENS
"Per tant, no pot afermar-se amb la necessària certesa que conegués l'existència de raons il·lícites en la seva contractació. És cert que va poder haver-se assegurat de la seva preparació i idoneïtat per complir adequadament l'encàrrec que se li feia, però l'omissió de tal procedir, tenint en compte que el seu informe no era ni preceptiu ni vinculant, i que la decisió en qualsevol cas estava en mans de l'exconseller, sense que al recurrent li correspongués el seu control, sol donaria lloc a apreciar una negligència no punible", exposa la sentència en relació del Suprem en relació amb el recurs presentat per l'exdirector general del Consell.
A més, el Suprem entén que la fallada inicial "no nega la possibilitat que fora convenient externalitzar l'estudi donada la possible saturació de treball dels professionals de la Conselleria", per la qual cosa Nicolau "va poder entendre que res calia oposar" a la decisió de Vicens en aquest sentit.
Amb això es refereix als raonaments de la sentència inicial que apunten que no calia externalitzar l'informe, més a una persona sense capacitat tècnica, quan havia 14 tècnics prou qualificats per a aquesta tasca.
A més, s'exposa que "és cert" que el currículum del comptable de Vicens no reflecteix el coneixement de la matèria de l'objecte de l'estudi "però tampoc li exclou, com a mínim per a qui no ho conegués personalment", un factor que es dóna en el cas de Nicolau però no en el referent a l'ex conseller de Territori del Consell de Mallorca.
D'altra banda, l'Alt Tribunal reitera que no consta que Nicolau conegués a Martín abans dels fets i que era recomanat directament per Vicens, respecte al qual "no existien en aquests moments raons objectives per al dubte de les seves intencions" per elaborar el citat estudi.
També s'apunta que les característiques del treball tampoc van donar lloc a cap consideració per part de la Direcció de Serveis de la Secretaria Tècnica, que va emetre un informe en el qual es limitava a constatar l'existència de la proposta i la previsió pressupostària.
La decisió del Tribunal Superior de Justícia exposava que, tenint en compte que era una pràctica habitual exigir un informe justificatiu de la necessitat de contractació d'un informe per aprovar-lo, la proposta d'encomanar aquest treball a Martín per part de la direcció general, malgrat la seva falta de preparació, denotava "una indiferència per la qualitat" de l'estudi que s'entenia com "inequívocament reveladora de l'escàs fruit que Nicolau esperava", aspecte que portava a la conclusió que "sabia que tals resultats no s'utilitzarien en res".
Factor aquest que apuntava a la seva complicitat en els delictes a ulls dels magistrats del tribunal d'instància.
Per la seva banda, la defensa de l'exdirector general ha plantejat en el seu recurs la vulneració de la presumpció d'innocència per no existir "un mínim d'activitat probatòria", entenent que no estava acreditat que sabés les intencions de l'autor principal dels fets i que no coneixia a Martín, qui d'altra banda no ho va esmentar en les seves declaracions.
A més, s'argumenta en l'esmentat recurs que Nicolau pensava que l'informe podia ser d'interès per a la planificació del Consell en matèria de terra.
EL TS VEU QUE LA FINALITAT ERA PAGAR AMB FONS PÚBLICS AL COMPTABLE DE VICENS
Sobre Vicens, la Sala Penal del TS decideix rebaixar la pena de presó a tres anys a l'admetre el recurs de l'exconseller sobre l'aplicació indeguda de la pena de presó de malversació a l'argumentar que, analitzant els delictes que se li acusaven separadament per la seva heterogeneïtat, la sanció era menor. Sobre aquesta qüestió, el Suprem admet aquest recurs per la jurisprudència general.
D'altra banda el Suprem desestima la resta de recursos de Vicens i considera provat diversos aspectes del procés, com el fet que se li va facilitar una sèrie de direccions web al citat comptable per fer el treball des d'aquests suports, tal com es va posar de manifest en la declaració del coacusat i corroborat pels fets.
L'Alt Tribunal exposa també que veu corroborat en el procés que l'única finalitat de la contractació era retribuir amb fons públics a Martín pels serveis de comptabilitat de prestava a l'exconseller, per a això s'al·ludeix a declaracions, a les característiques de l'informe --ple de generalitats que no pogués obtenir qualsevol persona mitjançant els mitjans de comunicació--, a la relació personal de tots dos o a la falta de preparació de Martín per abordar un tema tan complex com el terra a l'illa.
