UGT no descarta convocar una vaga si continua sense desenvolupar-se l'Estatut que afecta 40.000 funcionaris de les illes
PALMA DE MALLORCA, 15 Abr. (EUROPA PRESS) -
Al voltant de 60 funcionaris de les Balears es van concentrar aquest migdia a Palma, davant de la Delegació del Govern per exigir l'executiu central un "impuls" de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, després que "no hagi estat desenvolupat", malgrat aprovar-se al 2007, el que, segons van criticar, suposa un "incompliment constitucional".
Durant la concentració, el responsable d'UGT dels treballadors públics, Aurelio Martínez, no va descartar la convocatòria d'una vaga si el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero continua sense desenvolupar el citat Estatut que, segons ha apuntat, afecta 40.000 funcionaris de les illes, tant de les administracions central, autonòmica i local, com de la sanitat, educació, cossos nacionals de l'Estat, policia i Correus.
Martínez ha recordat que l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, aprovat fa dos anys, desenvolupa la carrera administrativa pública en general, tant de l'administració local, com l'autonòmica i central i, tot i això, ha criticat que el Ministeri d'Administracions Públiques, dirigit fins a la setmana passada per Elena Salgado, actual vicepresidenta econòmica, no ha donat cap pas per posar-ho en marxa.
"Ens ha atrapat a contrapeu els canvis en el Govern central, però les reivindicacions segueixen sent les mateixes, ja que intentem que l'Executiu impulsi un Estatut que modernitzi les administracions públiques perquè aquestes siguin un fidel reflex de la societat moderna que ha de ser Espanya", ha remarcat Martínez.
En similars termes s'ha expressat el secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO, Baltasar Piñeiro, qui va recalcar que la Constitució Espanyola, aprovada en 1978, obliga els poders públics a crear l'Estatut Bàsic del Funcionari Públic, alguna cosa que, segons ha indicat, no es va fer fins al 2007.
Tot i això, ha criticat que continua sense desenvolupar-se, el que, segons la seva opinió, ha provocat que els treballadors públics hagin estat "patint pujades salarials per sota del que ha estat la tònica d'augment de l'IPC els últims anys". "Els funcionaris es troben que 30 anys després d'aprovar-se la Constitució, continuen sense tenir un Estatut que els empari, tal com existeix en el món laboral privat", va lamentar.
SITUACIÓ D'"EXTREMA GRAVETAT"
D'aquesta manera, va qualificar d'"extrema gravetat" que ni el Govern central ni el Parlament "compleixin amb un mandat constitucional" i, en aquesta línia, ha confiat que amb el canvi de Ministeri (la vicepresidenta primera María Teresa Fernández de la Vega ha assumit l'àrea de Funció Pública), es doni un "empenta" a l'Estatut "i no es demani més sacrificis al funcionari posant en risc els serveis públics".
Piñeiro ha destacat que amb el desenvolupament d'aquesta norma, s'igualaria tots els treballadors públics "amb independència que pertanyin a l'administració central, a l'autonòmica o a la local" i, en aquesta línia, Martínez ha precisat que els funcionaris no estan exigint millores per a ells, sinó que "es deixi ben clar com s'accedeix a l'administració pública i quina és la carrera professional, així com que es doti amb més mitjans als treballadors públics per servir als ciutadans".
D'altra banda, el dirigent d'UGT va acusar l'executiu central de "deixar sense efecte la possibilitat de tenir una administració pública eficaç, democràtica, àgil i al servei dels ciutadans", després que porti dos anys "sense desenvolupar cap precepte de l'Estatut Bàsic", que, segons ha recordat, és una norma bàsica que s'ha de desenvolupar per lleis i reglaments.
Així, ha explicat que cada Comunitat Autònoma ha d'aprovar la seva pròpia Llei de Funció Pública, cosa que, segons ha criticat, no ha fet cap territori. En el cas de Balears, Martínez ha recordat que s'està en l'última fase de les negociacions, pel que va esperar que aquesta normativa s'aprovi durant aquesta legislatura.
