MADRID/PALMA DE MALLORCA, 14 Ene. (EUROPA PRESS) -
Espanya ha registrat en els últims cinc anys l'increment més gran en donació des de 1989, registrant el 2018 una taxa de 48 donants per cada milió d'habitants (2.243 en total), i sent per 27 any consecutiu líder mundial en donacions i trasplantaments, segons l'últim balan d'activitat de 2018 de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), presentat per la ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, María Luisa Carcedo, i la directora general de l'ONT, Beatriz Domínguez-Gil. En aquest sentit, a Balears s'han produt 58,9 donacions.
Així, amb l'mbit estatal, mentre que l'any 2013 es va registrar una taxa de 35,1 donants per milió d'habitants, el 2014 va augmentar als 36, el 2015 als 39,7, el 2016 als 43,4, el 2017 als 46,9 i el 2018 als 48, representant un creixement del 37 per cent. En aquest sentit, el 57 per cent tenia més de 60 anys i un de cada tres donants van ser en donació en asistlia (28%), un 10 per cent més que en 2017.
Per comunitats autnomes, Cantbria és la regió on més rgans s'han donat (86,2), seguida de La Rioja (80,6), Astúries (66,7), Extremadura (64,5), País Basc (64,4), Navarra (64,1), Castella i Lleó (60,4), Balears (58,9), Múrcia (56,5), Andalusia (52,5), Canries (49,5), Comunitat Valenciana (48,2), Catalunya (43,2), Galícia (43), Madrid (33,8), Aragó (32,3), Castella-la Manxa (29,2) i Ceuta i Melilla amb 12,5 donants, respectivament.
Al mateix temps, la directora general de l'ONT ha comentat que 1.181 pacients han estat trasplantats grcies a l'intercanvi d'rgans entre comunitats autnomes, la qual cosa suposa un 24 per cent del total. "Hi ha diverses explicacions a les diferncies entre les comunitats, com la demogrfica, perqu est més envellida la població en la cornisa Cantbrica. Per, a més, no en totes les comunitats hi ha el mateix nivell d'organització, per totes tenen unes dades que ja volien per a ells els alemanys", ha dit.
I és que, en relació amb la resta dels pasos, l'informe de l'ONT reflecteix que Espanya segueix sent líder en nombre de donants, ats que als Estats Units la taxa se situa en 31,7, Frana amb 29,7, Irlanda amb 20,8, el Regne Unit amb 22,5, Itlia amb 28,9 i Alemanya amb 9,7. La mitjana de la Unió Europea se situa en els 22,3 donants per milió d'habitants.
3,8% DELS DONANTS SÓN MORTS PER ACCIDENT DE TRNSIT
"Existeix una diferncia abismal amb altres pasos, per la qual cosa la capacitat de millora és molt limitada, i esperem també que amb la prevenció de malalties també disminueixi la demanda en els anys vinents", ha dit Carcedo, si bé ha recordat que alguns dels objectius futurs és l'engegada del Pla Estratgic 50x22 i superar els 5.500 trasplantaments l'any 2020, meta en la qual Espanya "ja est molt a prop".
D'altra banda, la directora general de l'ONT ha informat que la donació en mort enceflica roman estabilitzada, si bé estan descendint els trasplantaments renals del donant viu, amb un total de 289 (enfront dels 332 de 2017), probablement per l'existncia d'una major oferta de trasplantament del donant mort, el qual suposa ja el 9 per cent del total.
A més, els donants morts per accidents de trnsit se situen en un 3,8 per cent, el percentatge "més baix" de la histria, la qual cosa fa que la majoria sigui major de 60 anys, si bé l'edat mxima del donant se situa en els 91 anys, la qual cosa ha perms realitzar un trasplantament de fetge, i només un 14 per cent van ser menors de 45 anys.
Les negatives familiars se situen en el 14,8 per cent, percentatge que es redueix a un 8,8 per cent en el cas dels donants en asistlia.
LA TAXA DE TRASPLANTAMENTS "MÉS ALTA DEL MÓN"
La taxa actual de trasplantaments és de 114 per milió d'habitants (5.318), la "més alta del món". En total, s'han realitzat 3.310 trasplantaments renals, 1.230 heptics, 369 de pulmó, 321 cardíacs, 82 de pncrees i 6 d'intestí. Del trasplantament infantil, Domínguez-Gil ha informat que s'ha passat de 141 que es van realitzar el 2017, a 183 l'any passat. Totes aquestes dades fan que Espanya sigui l'"únic país" del món amb més de 110 malalts trasplantats per cada milió d'habitants.
Al mateix temps, al llarg de l'any passat la llista d'espera s'ha redut per a tots els rgans, excepte per cor i intestí, passant d'un total de 4.891 el 31 de desembre de 2017 a 4.804 en la mateixa data de 2018, dels quals 88 van ser nens. Per rgans, al final de l'any passat, hi havia 139 persones esperant per un trasplantament de cor (13 nens), 385 per a fetge (25 nens), 98 per rebre un pncrees (6 nens), 241 per a pulmó (1 nen), vuit nens per a intestí (8 nens).
En medulla ssia, les dades a 1 de gener de 2019 procedents del Pla Nacional de Medulla han reflectit que Espanya disposa de 391.609 donants de medulla ssia inscrits en el Registre Español de Medulla ssia, si bé s'espera aconseguir els 400.000 donants en el primer trimestre d'aquest any, gairebé dos anys abans del previst en el pla. Sobre aquest tema, Carcedo ha recordat que Sanitat ha destinat a aquesta iniciativa 1.830.000 euros per al present exercici, un milió més que l'any anterior.
"Volem donar les grcies a la població espanyola per acaronar al Sistema Nacional de Salut, i al personal sanitari pel seu treball en aquest mbit, igual que a tots els experts no sanitaris (jutges, fiscals, companyies aries, etc) per estar sempre disponibles i amb una actitud molt positiva perqu sorgeix la necessitat de trasplantar un rgan es realitzi amb la mxima garantia i cura", ha concls la ministra de Sanitat.
