Ha perdut un 70% de la seva població a l'última dcada, amenaada per la construcció i el turisme massiu
MADRID/PALMA DE MALLORCA, 16 Ene. (EUROPA PRESS) -
El corriol camanegre ha estat triat 'Au de l'Any 2019' per l'ONG SEU/BirdLife després de detectar que l'espcie s'enfronta a nombroses amenaces que li han portat a perdre un 70 per cent de la seva població en els últims deu anys en algunes rees.
L'espcie es distribueix per la península Ibrica en el litoral Mediterrani, en el litoral Atlntic d'Andalusia i en alguns punts de la costa gallega, així com en diverses localitats de l'interior d'Andalusia i Castella-la Manxa; a més de reproduir-se també a Balears i Canries.
El corriol camanegre, conegut a Galícia com la 'píllara das dunes' y a la resta d'Espanya com 'chorlitejo patinegro', est protegit pel Govern gallec a través d'un pla de protecció.
L'espcie 'competia' amb l'esparver cendrós i el capsigrany a la votació oberta al públic que va llanar l'ONG per triar l'au de l'any 2019 i en la qual el corriol camanegre es va imposar en una "votació molt ajustada".
La designació com a 'Au de l'Any 2019' ha estat anunciada per la directora executiva de SEU/BirdLife, Asunción Ruiz, que ha anunciat que després d'aquest reconeixement popular l'ONG impulsar accions per millorar la seva conservació i la conscienciació ciutadana sobre l'espcie durant tot aquest any.
Així, es tracta de la primera vegada que el reconeixement 'Au de l'Any' recau en una au limícola, és a dir, les que habiten en el 'llim' o llot de les costes i riberes.
EN PERILL PEL TURISME I LA CONSTRUCCIÓ
El corriol camanegre, una espcie lligada a platges, maresmes, ambients inter dunars i llacunes interiors, sofreix molts dels problemes que pateix la biodiversitat en les nostres costes i aiguamolls, com el turisme massiu, algunes zones d'oci a les costes suposen una forta molstia per a aquestes aus, especialment durant la temporada de cria.
A més, la construcció descontrolada, que hi ha al nostre litoral també ha representat una gran amenaa en bona part dels seus hbitats, igual que la neteja mecnica de les platges, que elimina restes d'algues marines on habiten els invertebrats dels quals s'alimenta el corriol.
Aquestes aus construeixen els seus nius arran de terra, entre rostolls, matolls baixos i restes de vegetació marina arrossegats per la marea, on és fcil que, en eliminar la vegetació, es destrueixin els nius per una equivocada idea de la "neteja" de platges.
També sofreixen prop de poblacions humanes on hi ha gats domstics en semillibertat o gossos solts, que se sumen als seus depredadors naturals. L'abandó de les salines tradicionals també ha agreujat els resultats de l'xit reproductor en algunes colnies d'aquestes i altres aus limícoles que estaven ben adaptades a les explotacions salineres ancestrals.
També aguaiten a l'espcie els problemes habituals en els aiguamolls, especialment l'escassetat d'aigua per la sobreexplotació d'aqüífers, la falta de vegetació o l'apropiació d'aquestes rees per a nous usos agrícoles.
L'espcie figura a la categoria 'Vulnerable' del 'Libro Rojo' de les Aus d'Espanya i apareix a l'mbit estatal en el Llistat d'Espcies Silvestres en Rgim de Protecció Especial.
SEU/BirdLife apunta també que s'han observat caigudes acusades en nombroses zones de cria de la Península i als dos arxiplags, com a Mlaga, on la població ha descendit un 70 per cent en els últims deu anys i estima que en total, la població a Espanya podria oscillar entre les 2.500 i les 6.000 parelles.
Segons ha anunciat Ruiz, com a nova 'Au de l'Any', l'ONG desenvolupar mesures de conservació pel corriol camanegre que se sumaran a les accions que desenvolupen diversos grups locals de l'organització a Pontevedra, Castelló o Mlaga.
En concret, es coordinar una metodologia de treball homognia per a l'estudi d'aquesta au, vigilncia i protecció dels nius, censos i estimacions de població, gestió de la vegetació, jornades i conferncies de divulgació sobre aquesta espcie, negociacions amb entitats públiques i privades per a la millora en la coexistncia amb aquestes aus, reavaluació del nivell actual d'amenaa, exigncia a les administracions públiques de plans de conservació quan aquests siguin necessaris, i cooperació amb altres entitats per a la recuperació de velles salineres.
La votació de l'Au de l'Any ha estat renyida i, entre els tres candidats es van rebre més de 146.000 vots. El corriol camanegre va obtenir el 35,48 per cent dels vots (51.879). En segon lloc ha quedat l'esparver cendrós amb 48.990 vots, un 33,50 per cent del total. La tercera posició ha estat per al capsigrany, que ha reunit 45.330 vots, un 31 per cent del total.
La directora executiva de SEU/BirdLife considera que el fet que els ciutadans hagin triat el corriol camanegre és "una excellent oportunitat per prendre conscincia sobre les amenaces que pesen sobre els hbitats costaners i els aiguamolls saliners de l'interior, terriblement castigats per la urbanització descontrolada, el turisme excessiu, el saqueig de l'aigua o la ''basuraleza''.
Finalment, Ruiz ha advertit que "cal no oblidar-se que els problemes de conservació de les aus s'acaben convertint també en problemes socials, econmics i de salut per a les persones". "Els problemes del corriol són els teus problemes", conclou.
