Demana eliminar aquestes dades del sumari i anullar les actuacions posteriors que s'hagin derivat del rastreig
PALMA DE MALLORCA, 28 Ene. (EUROPA PRESS) -
Europa Press i la seva periodista Blanca Pou han presentat aquest dilluns un recurs contra un acte de novembre amb el qual el jutge instructor del cas Cursach, Miguel Florit, va ordenar obtenir el llistat de trucades i geolocalitzacions de la redactora, per entendre que aquesta actuació vulnera greument el secret professional periodístic, així com el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions.
El recurs va dirigit tant al Jutjat d'Instrucció número 12 de Palma com a l'Audincia Provincial de Balears. En aquest escrit, la representació legal de l'agncia de notícies demana eliminar aquestes dades del sumari i anullar les actuacions posteriors que s'hagin derivat del rastreig.
El recurs argumenta que les mesures acordades es van adoptar "sense donar justificació adequada i suficient" i "ignorant paladinament" que ni la periodista ni l'empresa estaven investigades i que ambdues estan emparades pel secret professional periodístic recollit a la Constitució Espanyola (CE).
A més, raona que l'ordre "no compleix amb els requisits" establerts per la Llei d'Enjudiciament Criminal per adoptar mesures d'investigació limitatives del dret a la intimitat.
LLIBERTAT DE PREMSA I JURISPRUDNCIA EUROPEA
En el recurs, Europa Press apella a jurisprudncia del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg que va determinar que el secret professional dels periodistes empara també el seu lloc de treball, els seus documents i eines.
L'escrit presentat per Solventium Advocats també raona que "ha estat la tasca de la premsa lliure la que ha perms descobrir els grans escndols de corrupció" a Espanya, donant motiu "al fet que aquests escndols arribessin als tribunals de justícia i al fet que el Parlament adoptés importants mesures legislatives que han tancat espais d'impunitat. "I a ningú se li pot ocultar tampoc que, sense el secret professional, sense l'escrupolosa protecció de les fonts, aquesta tasca hagués estat impossible", apunta el recurs.
A més, l'advocat de l'agncia adverteix que "l'atac" al secret professional és "múltiple" perqu la informació facilitada per les teleoperadores pot haver exposat "dades d'altres investigacions periodístiques i les seves fonts" al marge del cas Cursach. També assenyala que malgrat les variades filtracions en premsa de procediments penals al llarg de la histria espanyola, "mai se li ha ocorregut a cap jutge o magistrat ordenar una anlisi exhaustiva de les dades del telfon mbil que un periodista utilitza per a la seva tasca professional".
S'INVESTIGAVEN TRES ANYS DE DADES DE LA PERIODISTA
En l'acte recorregut s'acordava també la intervenció i escolta dels telfons de tres persones, dos agents de la Policia Nacional investigats i una persona propera a un d'ells. Sobre aquest tema, el recurs allega que les seves situacions "no són equiparables" a la de la redactora, la relació de la qual amb la causa "ve determinada per l'acompliment de la seva tasca periodística".
El recurs també ataca els arguments que plantejava el jutge a la seva resolució per fer-se en comú per a tots els afectats -els investigats i la periodista- sense tenir en compte les diferncies entre ells; a més de qualificar-la "d'una fonamentació jurídica absolutament estereotipada" i un "totum revolutum" que "igual pretén servir per tractar de justificar la intervenció , enregistrament i escolta d'un número de telfon d'un policia" com "per tractar de justificar la petició dels posicionaments d'un telfon d'un periodista".
A més, el recurs també qüestiona que mentre que per als investigats es demanaven dades des de novembre de 2017 i octubre de 2018, en el cas de la periodista se sollicitaven llistats des de gener de 2016. Així, l'escrit critica que Florit no doni "explicació alguna" de per qu el mbil de la redactora "ha de ser investigat des de fa gairebé tres anys" quan la primera de les suposades filtracions a les quals apuntava la investigació és de "ben entrat l'any 2017".
EXISTEIXEN RESOLUCIONS ANTERIORS
Europa Press ha pogut presentar aquest recurs després que el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) l'hi lliurés arran de la querella interposada al costat de 'Diari de Mallorca' i un altre periodista contra el jutge Florit. De fet, a l'escrit, la defensa dels periodistes qualifica "d'escandalós" que aquesta resolució no fos notificada directament als afectats després d'aixecar-se el secret de sumari, malgrat que "acorda una mesura que viola greument drets fonamentals".
En l'escrit també s'adverteix que de la documentació aportada al TSJIB es desprn que existeixen altres resolucions en les quals també es van sollicitar dades, no només de la periodista, sinó també del telfon installat a les oficines de l'agncia a Palma. Per aix, Europa Press es reserva el dret a recórrer igualment aquestes altres resolucions.
Al marge d'aquest recurs i segons consta en el sumari al que ha tingut accés Europa Press, existeixen almenys altres dues actuacions anteriors, de setembre i d'octubre, amb les quals el jutge va rastrejar l'activitat dels telfons de Pou i la seva oficina; el periodista de 'Diari de Mallorca', Kiko Mestre; una redactora d'EFE i el telfon de la seva redacció. En una d'aquestes actuacions, el jutge indicava que encara no s'havien identificat possibles autors de la filtració i que "precisament" el que es perseguia amb aquesta mesura era "esbrinar la seva identitat".
DIARI DE MALLORCA I EL SEU REDACTOR RECORREN L'ORDRE DE CONFISCACIÓ
D'altra banda, 'Diari de Mallorca' i Mestre han presentat aquest dilluns un altre recurs, aquesta vegada contra l'ordre per la qual la Policia Nacional va confiscar el mbil del periodista. En aquest recurs, s'adverteix del "groller atac a la llibertat de premsa" i a la intimitat del periodista i també es recull jurisprudncia europea sobre aquest tema.
La representació de 'Diari de Mallorca' insisteix a recórrer aquest acte malgrat que ja ha estat anullat -d'ofici pel propi Florit-, a causa que si ho va deixar sense efecte no va ser per considerar que es van infringir drets fonamentals, "sinó perqu es considera que les mesures acordades han deixat de ser d'utilitat". Per aix, el diari i el redactor insisteixen que "es declari judicialment que les mesures que es van acordar a l'acte del dia 11 de desembre de 2018 infringeixen els seus drets fonamentals i són nulles de ple dret".
A més, l'escrit rebutja que Mestre lliurés voluntriament el telfon, perqu no se li va donar "opció", sinó que hi havia "un requeriment judicial en tota regla, el compliment del qual esdevé forós per a tots els ciutadans".
