BAEZA/PALMA DE MALLORCA, 22 Ago. (EUROPA PRESS) -
La doctora en Dret per la Universitat de Jaén Purificació Gómez, experta en atenció a les catstrofes naturals que afecten els agricultors de l'olivar, ha advertit que cal conviure amb el bacteri 'Xylella' en els cultius i "considerar-la un endemisme".
Gómez ha assegurat que la 'Xylella' no té cura i que pot afectar a 563 espcies. A més, als cursos d'estiu de la Universitat Internacional d'Andalusia (UNIA) a Baeza (Jaén), ha insistit que en el cas d'existir una cura "seria alguna cosa similar a una injecció en el tronc de l'olivar i aix seria inviable per la quantitat d'exemplars i pel cost, que ascendiria a sumes impracticables".
La doctora en Dret creu que "hi ha una crisi d'histria amb la 'Xylella', provocada en part per les administracions públiques". De tal manera, ha criticat que les subvencions per als agricultors, que veuen els seus cultius afectats per aquest bacteri, "no inclouen que durant quatre o cinc anys l'agricultor no estar actiu i perdr certes ajudes", al mateix temps que ha proposat que les ajudes siguin "més gils i de major quantia".
Sobre el bacteri, Gómez ha explicat que la 'Xylella' reacciona a la temperatura, per la qual cosa "són sensibles al canvi climtic", a més ha comentat que els vectors de la mateixa són insectes.
BALEARS, EL MODEL MENYS DRSTIC DE LLUITA
Gómez ha destacat que a Balears sí hi ha casos de 'Xylella', on el Pla de Contingncia, en la seva modificació de l'any 2017, "té en compte la necessitat d'adequació i tempera les mesures tan drstiques i redimensiona la percepció de la plaga".
De tal manera, segons ha explicat la doctora en Dret, el procés consisteix a "arrencar els arbres afectats i tota la vegetació en cent metres", a més els deu quilmetres a la rodona de l'olivar "es consideren zona tampó i hauran de sotmetre's a revisions peridiques". Així, ha afirmat que "en el buit dels olivars extrets, se sollicita que sigui ocupat per espcies hostes que siguin tolerants al bacteri".
Per l'anterior, Gómez ha assenyalat Balears com el model menys drstic per lluitar contra la 'Xylella'. "Fins i tot s'ha destinat la recaptació de l'impost de turisme sostenible a la investigació", ha remarcat. Al costat oposat, per a l'experta, es troba Alacant, "on estan desboscant i, en estar a la zona de sec, tenen un problema seriós perqu pel dficit hídric pot donar-se la desertització del terreny".
PROJECTE 'LIFE RESILIENCE'
En la seva conferncia en el curs 'La fiscalitat de l'olivar davant els problemes de l'empresa agrícola actual', Gómez ha comentat que el Projecte 'Life Resilience' s'enquadra dins del programa 'Life' de la Unió Europea, en el qual participen institucions públiques i privades de tres pasos: Espanya, Itlia i Portugal. Una d'aquestes finques demostratives est en Carmona (Sevilla), 'El Valenci'.
Segons l'experta, l'objectiu d'aquest projecte és la investigació, control i proposta de mesures de prevenció de 'Xylella fastidiosa', a través de l'agricultura de precisió (sensors, cmeres trmiques o dron); la prevenció amb bones prctiques agronmiques i, sobretot, el control constant per limitar la propagació de 'Xylella fastidiosa' i altres malalties; optimització de la resistncia de la planta d'olivera i el seu entorn a patgens i epidmies estrangeres i mtodes naturals de control de vectors.
CAP CAS A OLIVERES D'ANDALUSIA
Gómez ha aclarit que, de forma oficial, "no hi ha cap cas de 'Xylella' en l'olivar andalús".
En canvi, en 2018 va haver-hi un únic brot declarat Almeria en tres exemplars de 'Polygala myrtifolia' localitzades en un hivernacle. Arran d'aquest cas, ha argumentat Gómez, es va apreciar "major obstinació en la sensibilització dels sectors afectats, proporcionant informació precisa i apostant per la investigació de noves tcniques i processos que pallin la virulncia de l'alerta".
