PALMA DE MALLORCA, 18 Ene. (EUROPA PRESS) -
El fiscal Anticorrupció Juan Carrau ha defensat aquest divendres que "a Espanya no hi ha una corripción sistémica" i ha remarcat que en tot cas est "més vinculada a la política i a la contractació".
Així s'ha expressat durant la taula rodona 'Bon govern i tica pública: causes, efectes i mecanismes per combatre la corrupció', que ha tingut lloc aquest vespre a la Universitat de les Illes Balears (UIB).
"Hi ha corrupció, per no és sistémica", ha puntualitzat el fiscal, que ha assenyalat que a altres pasos "és molt difícil" relacionar-se amb estaments com la Policia o la Sanitat "sense pagar diners". "Aix a Espanya no passa", ha valorat.
Igualment, Carrau ha recordat que diversos informes de diferents institucions coincideixen que els contractes menors "són el principal focus de la corrupció a Espanya".
D'altra banda, el fiscal ha lamentat que a Espanya no hi hagi "rgans judicials especialitzats" que s'encarreguin dels judicis de gran delinqüncia econmica. Així mateix, Carrau també ha manifestat durant aquest acte que "la lluita contra la corrupció no és una obstinació desesperada" i que obté "assoliments".
PACTES DE CONFORMITAT I REBAIXES DE PENA
Durant el torn de preguntes del públic, Carrau ha dit que és "cert" que hi ha "fets que el ciutad no comprn", en concret, "com peticions de pena massives de sobte queden mpliament redudes".
El fiscal ha explicat que abans que existís al sistema la possibilitat de la conformitat, els fiscals solien demanar "una pena adequada". "Ara, sabent que el marc és entrar a una negociació, moltes vegades ens excedim i demanem penes més elevades", ha reconegut.
El fiscal ha afegit que també influeix la possibilitat que si es fa el judici acabi en absolució. "Hi ha vegades que tenim més inters a sancionar conductes que pensem que són delictives abans que s'escapi tot per un testimoni que no vindr o una prova pericial que ha sortit malament", ha argumentat, considerant que pot ser "millor aconseguir una condemna encara que sigui simblica" perqu almenys "quedi provat que va haver-hi actes de corrupció".
A més, Carrau ha subratllat que "la Fiscalia no té un portaveu que expliqui adequadament algunes rebaixes de pena", com per exemple les derivades de dilacions indegudes, "que no s'aprecien sempre". Per exemple, "si alguna causa es dilata en el temps per ha estat activa", llavors "no procedeix" aplicar l'atenuant. Amb tot, ha lamentat que "qualsevol rebaixa de pena" doni la imatge "que la corrupció no es persegueix adequadament".
SECRET DE SUMARI I PRESUMPCIÓ D'INNOCNCIA
Preguntat pel respecte a la presumpció d'innocncia, Carrau ha incidit que "en fase d'investigació no es porta a judici a ningú si no hi ha un indici" i ha declarat que el principal perjudici per als investigats "no radica en les mesures judicials sinó en la transcendncia pública, perqu a la premsa surt tota una investigació que segons la llei és secreta", especialment quan els assumptes "es perllonguen".
A aix ha contestat el periodista i director general d'IB3 Andreu Manresa, que ha posat l'accent en el "dilema entre el secret de sumari i la societat de la informació", plantejant si en aplicar "el secret de sumari a l'extrem es condemna a la societat a una falta de transparncia". Manresa també ha apellat a la responsabilitat personal del periodista i a l'tica dels mitjans per no "publicar alguna cosa que faci malbé una investigació oberta".
Al debat també han participat la doctora en Cincies Polítiques i Sociologia Benita Benéitez i el doctor en Dret Processal Jaime Campaner.
