21 de noviembre de 2019
  • Miércoles, 20 de Noviembre
  • 26 de juny de 2019

    El ple d'investidura d'Armengol continua aquest dijous amb les intervencions dels grups parlamentaris

    El ple d'investidura d'Armengol continua aquest dijous amb les intervencions dels grups parlamentaris
    La candidata del PSIB a revalidar la presidència del Govern, Francina Armengol, durant el seu discurs d'investidura.PARLAMENT IB

    El ple d'investidura d'Armengol continua aquest dijous amb les intervencions dels grups parlamentaris Les votacions seran aquest dijous quan ho fixi el president del Parlament, Vicenç Thomàs, previsiblement, a última hora de la tarda

    PALMA DE MALLORCA, 26 Jun. (EUROPA PRESS) -

    El Parlament continuarà aquest dijous amb el ple d'investidura Francina Armengol amb les intervencions dels grups parlamentaris i les votacions. La sessió començarà a les 11.00 hores.

    El ple d'investidura va arrencar aquest dimecres amb el discurs d'Armengol, que va destacar els "sis grans reptes" d'aquesta legislatura. Tal com va dir, el primer dels grans reptes és el d'arribar a un "gran acord de país" per "modernitzar i diversificar l'economia i créixer de manera sostenible".

    La resta de reptes són enfortir l'arquitectura institucional, millorar els serveis essencials --educació, sanitat i serveis socials--, treballar per l'accés a l'habitatge, reduir la desigualtat social i combatre el desafiament climàtic i ambiental.

    Més detalladament, la candidata a la presidència va esmentar la creació d'un Observatori de l'habitatge i va posar el focus en la necessitat de consensuar "una estratègia" que estableixi un límit al "turisme d'excessos" i defineixi "fins a quin punt" l'actual model de turisme de creuers "encaixa amb els objectius" de les Illes.

    També va parlar d'aconseguir la part fiscal del Règim Especial de Balears (REB), la reforma del sistema de finançament, el medi ambient, de potenciar l'escoleta 0-3, aconseguir preus màxims en segons quines rutes d'avió i de l'impuls a la llei de consells.

    En definitiva, va demanar que es recolzés "un projecte de país que beneficia a tothom" i va assegurar que en reeditar un pacte progressista es pot aprofitar l'ocasió "per garantir dècades d'estabilitat, aconseguint acords més amplis que mai". "L'estabilitat no es troba en la majoria absoluta, es troba en la complicitat absoluta, en el consens més ampli", va sentenciar.

    Després de la seva intervenció, els grups parlamentaris faran una primera valoració del discurs, encara que serà aquest dijous quan puguin contestar --durant 30 minuts-- davant l'Hemicicle el discurs de la candidata.

    PRIMERES RESPOSTES DELS GRUPS

    Així, en la seva primera valoració del discurs, el diputat del PP balear, Antoni Costa, va considerar el discurs va ser "molt previsible", "inconcret" amb "vaguetats i generalitats".

    La diputada de Ciudadanos (Cs), Patricia Guasp, va explicar que "estan treballant ja en una oposició ferma i contundent" davant el "mal pacte de Govern" i va avisar que "estaran vigilants" perquè "no volen que PSIB, MÉS i Podem tornin a segrestar el Parlament".

    El líder de Vox a Balears, Jorge Campos, va considerar que la intervenció d'Armengol s'encamina "una altra vegada" a "polítiques sectàries i radicals" al costat de "els seus socis d'extrema esquerra i separatistes que volen enfonsar el règim constitucional".

    El portaveu del PI, Jaume Font, va censurar la "falta de concreció" d'Armengol i va vincular el vot de la seva formació a que en la jornada parlamentària d'aquest dijous es "concretin mesurades", "sobretot" les que tinguin a veure amb millorar "el model econòmic".

    En un altre sentit, la secretària general de Podem a Balears, Mae de la Concha, va sostenir que el discurs d'investidura resumia "molt bé" els 'Acords de Bellver' dels Socialistes, la formació morada i MÉS per Mallorca, ja que va tocar "tots els temes".

    Des de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat, va assenyalar que comença "un procés" amb un "segon pacte de progrés que té molts reptes per començar". Des de MÉS per Menorca, Josep Castells, va demanar a Armengol que aquest dijous expliqui quin pla té per evitar que l'Executiu central vagi en contra, mitjançant els seus recursos d'inconstitucionalitat, de les lleis autonòmiques de canvi climàtic i de residus.

    SEGONA SESSIÓ DEL PLE D'INVESTIDURA

    En la sessió d'aquest dijous, tradicionalment, solen contestar a Armengol els portaveus parlamentaris, si bé el reglament no impedeix que ho faci qualsevol altre diputat del grup.

    Els portaveus són Biel Company (PP), Juan Pedro Yllanes (Podem), Marc Pérez-Ribas (Cs), Miquel Ensenyat (MÉS per Mallorca), Jorge Campos (Vox), Josep Castells (Grup Mixt) i Sílvia Cano (PSIB). A més, el Grup Mixt pot repartir-se el temps perquè puguin participar tant representants de MÉS per Menorca com de GxF.

    L'ordre de les intervencions es decideix segons la grandària dels grups, de major a menor, si bé el partit del que forma part la candidata serà l'últim. D'aquesta manera, el primer a prendre la paraula serà el PP, seguit d'Unides Podem, i l'últim serà el PSIB.

    Armengol podrà fer ús de la paraula tantes vegades com sol·liciti. Quan contesti als grups parlamentaris, aquests tindran dret a una rèplica de deu minuts.

    MAJORIA ABSOLUTA

    La votació es durà a terme a una hora fixada per la presidència del Parlament, previsiblement, a última hora de la tarda. Abans de votar, Armengol podrà intervenir durant deu minuts i els grups parlamentaris tindran cinc minuts per respondre fixant la seva posició.

    Per entendre atorgada la confiança de la Càmera, és necessari el vot afirmatiu de la majoria absoluta dels membres, fixada en 30 diputats. Si no obtingués els vots requerits, la votació es repetiria transcorregudes 48 hores i bastaria majoria simple, però en aquest cas no serà necessari. Previsiblement, la socialista aconseguirà ser investida gràcies a l'acord entre PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem, que al costat de la diputada de GxF -formació que va concórrer en les autonòmiques al costat del PSIB i EUIB- i MÉS per Menorca aconsegueixen la majoria necessària.

    Després dels comicis autonòmics del 26 de maig, el PSIB va obtenir 19 diputats, Unides Podem va aconseguir sis escons, i MÉS per Mallorca, quatre representants. A més, MÉS per Menorca té dos diputats a l'hemicicle, mentre que Gent per Formentera (GxF) té un escó. Així, la suma de les forces d'esquerres atorgaria 32 vots favorables a Armengol.

    Una vegada que Armengol hagi obtingut la confiança de la Càmera, el president del Parlament ho comunicarà al Rei i al president del Govern dins de les 24 hores següents, perquè s'efectuï el nomenament.

    UNA VINTENA DE LLEIS INCLOSES EN EL 'PACTE DE BELLVER'

    Divendres passat, PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem van presentar en el Castell de Bellver l'acord aconseguit entre les tres forces de cara a conformar el quart Govern de progrés a les Illes, que per primera vegada reedita un Executiu d'esquerres en dues legislatures consecutives.

    En matèria legislativa, l'autodenominat 'Pacte de Bellver' inclou 200 punts i preveu impulsar durant la legislatura X del Parlament una vintena de lleis, com regular el 'tot inclòs' turístic dins d'una llei contra el turisme incívic, promoure una llei de dret a la informació, una llei educativa i una llei de ciència, entre d'altres. A més, l'acord preveu actuacions en desenvolupament de l'Estatut d'Autonomia de Balears, la Llei de Consells Insulars, la Llei de Fosses, la Llei d'Habitatge o la Llei de Canvi Climàtic.

    L'acord entre les tres forces va permetre proclamar al socialista Vicenç Thomàs com a president del Parlament; l'acompanyen a la Mesa Gloria Santiago (Unides Podem) com a vicepresidenta primera de la Càmera; Juan Manuel Lafuente (PP), com a vicepresident segon; Joana Aina Campomar, (MÉS per Mallorca) com a secretària primera; i Maxo Benalal (Ciudadanos), com a secretari segon.

    A més, el pacte de governabilitat inclou l'organigrama del futur Executiu, que constarà d'onze conselleries, a més de la Presidència i dues secretaries autonòmiques, una per promoure l'economia del coneixement -sobre universitat i investigació- i una altra dedicada a transparència i millora de l'Administració Públiques.