Arreplega que les inversions de l'Estat en la regió hauran de ser equivalents al seu pes demogrfic
MADRID/VALNCIA, 20 Feb. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Senat ha aprovat aquest dimecres la reforma de l'Estatut de la Comunitat Valenciana, que inclou que les inversions de l'Estat en aquesta comunitat hauran de ser equivalents al pes demogrfic de la regió, amb el vot a favor de tots els grups parlamentaris a excepció de Ciutadans, que s'ha abstingut en la votació.
La resta de grups que han participat en el debat previ a la seua aprovació s'han felicitat del consens amb el qual ha arribat a la Cambra alta la reforma. De fet, el text ha arribat al Senat amb un amplísim consens del Congrés, on tot els grups ho van recolzar excepte Ciutadans, que es va abstindre. La formació, no obstant a, no ha portat a la Cambra les seues reticncies.
La iniciativa suposa la incorporació a l'Estatut Valenci del que en el seu moment es va anomenar 'clusula Camps', pel nom del president de la Generalitat Valenciana que la va impulsar, Francisco Camps. Es tracta d'una nova disposició addicional perqu les inversions de l'Estat en aquesta comunitat siguen equivalents al pes demogrfic de la regió.
CIUTADANS CREU QUE ÉS UN ENGANY
Malgrat la quasi total unanimitat a subratllar la importncia de la norma, la veu discordante l'ha posat el senador de Ciutadans Luis Crisol qui ha qualificat la reforma de declaració d'intencions que ser "un engany més per als valencians". Al seu juí, aquest tipus de disposicions "no vinculen l'Estat", per la qual cosa opinen que és una "estratagema" que busca rdits electorals i no portar "ni un euro als valencians".
Per al senador del PP i expresident valenci Alberto Fabra, és una norma de la qual s'ha de destacar que veu la llum amb consens i ha reivindicat la figura de l'expresident Francisco Camps, que va ser qui "va fixar la disposició addicional" i va ser el que "ha perms arribar a aquesta reforma". "És el moment de reconéixer el seu encert, valentia i ambició per a donar a la comunitat el que li corresponia", ha afegit.
A pesar de felicitar al poble valenci per aquesta reforma, Fabra ha apuntat que ara apella a l'eficincia de la mateixa i ha retret al govern de Sánchez que de les inversions previstes per a 2018 a Valncia, només haja executat el 43%. "Demanem serietat, compromís i eficincia", ha afegit.
A més, durant la seua intervenció, Fabra ha tirat en cara al senador de Compromís Carles Mulet que haja parlat de País Valenci quan, assegura, en l'Estatut es contempla com a Comunitat Valenciana. "Demanem respecte a l'Estatut, igual que la bandera és la senyera i la llengua la valenciana (...) ha de complir-se en la seua literalitat i no depenent del dia", ha recordat.
"POLÍTICA COM A INSTRUMENT D'ACORD"
La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha celebrat també que s'aprovara la reforma i ha recordat que genera responsabilitats al Govern per a complir amb les inversions fixades en la norma. A més s'ha congratulat que la reforma haja tirat endavant amb un consens ampli perqu s'ha aconseguit que "la política siga un instrument d'acord".
No obstant a, Batet ha lamentat que no s'haja aconseguit integrar tots els partits perqu Ciutadans ha decidit quedar-se al marge. Sobre aquest tema ha recordat que la norma reformada és vinculant i "situa cadascun davant la seua responsabilitat".
"Fixar parmetres d'inversió és un element de referncia, de control, de responsabilitat i d'exigncia; i tots ho hem ents així", ha afegit, per a matisar que hui l'Estatut d'autonomia s'"enforteix i actualitza".
En aquest sentit s'ha expressat també l'expresident i senador socialista Joan Lerma, qui ha demanat sense xit a Ciutadans que replantege la seua posició. A més ha recordat que la falta de consens és la que ha portat a Valncia a estar mal finanada, per la qual cosa no ha trobat justificació per a la negativa del partit taronja al consens.
"CIUTADANS HO PAGAR EN LES URNES"
El senador de Compromís Carles Mulet ha destacat que la reforma és "la constatació unnime i compartida que alguna cosa estava funcionant malament", i que portaven anys i anys de maltractament. "Hi ha hagut infrainversió, som cinc milions d'habitants i se'ns ha retornat com si fórem quatre, i amb aix hem hagut de pagar la sanitat, l'educació (...) any rere any", ha lamentat, per a recalcar que aquest fet ha generat un deute asfixiant.
Mulet ha criticat la postura de Ciutadans, i li ha assenyalat que ho pagaran en les urnes. A més els ha convidat a no dir mentides ja que "no és reforma inconstitucional sinó constitucional".
Per a Podem, la reforma no és la més ambiciosa per reconeixen que "dona passos en la bona direcció", i han qualificat l'acord d'important. Tant Cleries (PDeCAT) com Cazalis (PNB) han celebrat també la reforma i han desitjat tots dos que el Govern la respecte a partir d'ara.
Des d'ERC, el senador Josep Ruf ha assenyalat que encara que veuen amb bons ulls aquest desbloqueig, són escptics amb la mesura que hui s'aprova perqu la realitat els diu que l'Estat "mai ha tingut mirament cap a les necessitats dels valencians".
"És una regió pobra que paga a l'Estat com si fóra de les més riques", ha lamentat, per a afegir que dels 5 milions d'habitants de la regió, el 31% est en risc d'exclusió social davant del 26% de la resta de l'Estat.
Finalment, ha recordat que la reforma no obliga l'Estat i ha augurat que es trobaran pretextos per a no arribar a les inversions. En aquest punt ha assenyalat la necessitat que es cree una agncia tributria prpia, un rgan autnom que no depenga de l'autoritat de torn i que dote la comunitat de "sobirania fiscal".
